Tutories empresarials per salvar la cultura
Fundació Catalunya Cultura dona formació personalitzada perquè les iniciatives siguin sostenibles
BarcelonaNorbert Llaràs fa disset anys que treballa com a productor cinematogràfic. El seu últim projecte és Sense sostre, una pel·lícula escrita i dirigida per Xesc Cabot i Pep Garrido en què treballen actors professionals, com Boris Ruiz, Geraldine Chaplin i Ona Chaplin, i persones que havien viscut al carrer. “Fins ara sempre havia buscat finançament de la manera clàssica, a través de les televisions, ministeri i conselleria i coproduccions, però amb aquest projecte, com que té un missatge social, vaig pensar que podria trobar altres formes de finançament”, explica Llaràs. Sense sostre és una de les trenta propostes (de les setanta rebudes) seleccionades de la primera edició del 2017 de la Fundació Catalunya Cultura. Altres projectes seleccionats són Docs Barcelona, 48h Open House Barcelona, L’Alternativa, Revela’T i Flic.
La fundació no només ajuda a trobar mecenes, sinó que també ha ideat un pla de formació per consolidar la sostenibilitat de projectes culturals embrionaris i consolidats. “Tots els projectes poden créixer però n’hi ha que ni tan sols s’ho plantegen”, diu el vicepresident de Gramona i patró de la fundació, Xavier Gramona. El primer any la fundació va rebre molts projectes d’emprenedors. El 2017, en canvi, abunden iniciatives més sòlides però que estan trontollant per les retallades i la crisi. Cada projecte té un tutor, que pertany a algunes de les empreses del patronat. Es donen recursos per millorar el dossier de patrocini i fer un pla de negoci i es faciliten formació jurídica i estratègies de màrqueting i comunicació. A vegades, simplement, la fundació ajuda a canviar la mirada. “Quan ens van presentar l’aplicació Un món de poesia només es plantejava divulgar l’obra poètica de Joana Raspall, però ara té una versió en anglès i també inclou l’obra de poetes espanyols i anglosaxons”, diu Gemma Sendra, directora executiva de la fundació. Un altre exemple d’èxit és la plataforma digital Surt de Casa. Van començar dues persones i el seu límit eren les Terres de l’Ebre. Ara operen a tot Catalunya i són un equip de 20 persones.
“El més difícil és tenir contactes, perquè molts dossiers de patrocini acaben a les escombraries. Ara coneixem millor els interessos de les empreses i personalitzem els dossiers”, diu Glòria Peruga, de Revela’T. Un dels reptes de la fundació, que té un pressupost de 200.000 euros, són els projectes en format digital. “Hem de reflexionar sobre quin ha de ser el seu model econòmic perquè siguin sostenibles. S’han de plantejar combinar la publicitat amb el minipagament”, detalla Sendra. La fundació també treballa per aconseguir un equilibri territorial millor, perquè la majoria d’iniciatives culturals es concentren a Barcelona i Girona.
Més implicació de la societat
La Fundació Catalunya Cultura, impulsada pel departament de Cultura, el CoNCA i l’Institut Català de Finances, es va constituir el febrer del 2015 amb un patronat que formaven Grup Damm, Fluidra, Fundació Banc Sabadell, Gramona, Hewlett Packard, Acta Diurna, Grupo Planeta i Fundació Carmen i Lluís Bassat. Després s’hi van incorporar l’ARA, la Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA i Abertis, entre altres. En aquests dos anys, 109 empreses han donat suport a 141 projectes culturals. Però queda molt camí per recórrer. “Als països nòrdics el 70% de la població aporta diners de manera regular a projectes d’interès general; aquí només és del 15%”, diu Sendra. “La fundació és com un motor d’acceleració i el nostre objectiu és implicar cada vegada més empreses i més societat civil”, apunta Gramona.
La fundació també treballa en una nova llei de mecenatge. La intenció és imitar l’estratègia francesa i implicar altres sectors com el social, el de recerca i investigació i el de l’esport de base.
