El ram de tulipes de Jeff Koons que París no sap on posar

ParísParís encara rumia on instal·larà el Bouquet of tulips que Jeff Koons els va regalar “en homenatge a les víctimes dels atemptats” del 2015 i el 2016. Com quan et fan un regal però no t’agrada i no saps on posar-lo. L’obra, que fa 10 metres d’altura i pesa 33 tones, és una reproducció d’una mà que agafa deu tulipes de diferents colors, construïda als tallers que l’artista nord-americà té a Alemanya. “Les flors simbolitzen la vida que continua, i la mà l’acte d’oferir”, va explicar Koons en el seu dia. És una escultura de dimensions descomunals, d’acord amb les seves obres. Koons també és l’autor de Puppy, l’escultura coberta de flors instal·lada a l’aire lliure a l’entrada del Museu Guggenheim de Bilbao, i la retrospectiva que li va dedicar el Centre Pompidou entre el 2014 i el 2015 va ser l’exposició més visitada d’un artista viu en tota la història del museu: 650.045 visitants.

“Jeff Koons ens regala un ram de flors però s’haurà de pagar el gerro”, va suggerir Le Monde. Certament, Koons ha donat l’obra però no tot el que comporta. Tot i així, diversos mecenes francesos i nord-americans ja s’haurien fet càrrec dels costos de la fabricació que, juntament amb la instal·lació, estan valorats en uns 3,5 milions d’euros. Una vegada comprat el gerro, doncs, s’ha de decidir on es col·loca. I és justament això el que suscita més controvèrsia. El lloc triat per l’artista és l’esplanada que hi ha entre el Palais de Tokyo i el Museu d’Art Modern de París, amb vistes a la Torre Eiffel.

Si bé el director del museu, Fabrice Hergott, s’ha mostrat satisfet per la instal·lació de l’obra, no és el cas del president del Palais de Tokyo, Jean de Loisy. “Koons és òbviament un gran artista i el seu ram serà una obra de qualitat, però si bé la instal·lació davant el Museu d’Art Modern és coherent, és menys evident davant el Palau de Tokyo”, es posicionava De Loisy. En altres paraules: sí a l’obra de Koons, però no davant de casa.

A mitjans de gener, una vintena de personalitats de la cultura es van posicionar directament per un “no al regal de Koons” en una tribuna a Libération. Entre ells, l’exministre de Cultura, Frédéric Mitterrand, i el cineasta Olivier Assayas. “L’elecció de l’obra i principalment de la seva col·locació, sense cap relació amb els tràgics esdeveniments invocats i la seva localització, semblen sorprenents, potser oportunistes i fins i tot cínics”, escrivien. A finals de l’any passat, el col·lectiu d’artistes Espace 35 del barri de Belleville, al nord-est de París, ja havia llançat una petició en contra. La polèmica ha obligat la ministra de Cultura, Françoise Nyssen, a intervenir-hi públicament. Però Nyssen, que va rebre Koons dimarts al seu despatx, no s’hi vol pronunciar sense tenir tots els dossiers a la mà. La ministra ha demanat recentment a l’Ajuntament de París que “acabi seriosament els dossiers tècnics, econòmics i jurídics” sobre la implantació de l’obra, i que “els estudis anunciats estiguin efectivament realitzats per l’Ajuntament”. El govern municipal no hauria fet els deures que la titular de Cultura li havia encarregat el juliol passat.

A banda d’això, Nyssen també ha encomanat estudis suplementaris a la direcció regional d’Afers Culturals de l’Illa de França. Tècnics del seu departament l’haurien previngut del risc que correria la sala del Palais de Tokyo que hi ha sota del lloc d’on es vol instal·lar l’obra.

Si finalment es declina instal·lar el ram de tulipes de Koons en aquesta esplanada del districte 16 de París, la titular de Cultura no només haurà de gestionar l’ego de l’artista, sinó també les relacions diplomàtiques amb els Estats Units. La idea de regalar una obra a París és de l’ambaixadora nord-americana a França, Jane D. Hartley. Precisament amb ella, Koons hauria decidit que l’esplanada entre els dos museus era “el lloc perfecte perquè representa la idea mateixa de l’avantguarda de París”, explicava a finals del 2016 en una entrevista a Le Figaro. Segons aquest mateix diari, París hauria proposat altres llocs per instal·lar el ram, entre els quals hi havia el Parc de Passy i el de La Villette, “però Koons va insistir perquè fos en aquest lloc precís”.