Truman

Entre les grans produccions que s’emmirallen en Hollywood i el cinema d’autor més radical queda un ampli camp de batalla al cinema del nostre país que no es conrea gaire. Just en aquest territori ha sabut situar-se Cesc Gay, especialitzat en un registre poc habitual: el drama masculí. Un gènere en què cobren protagonisme els sentiments i les relacions dels homes de mitjana edat, més enllà de la recurrent crisi de maduresa. Truman se centra en un home que torna a Madrid per visitar un vell amic a qui han diagnosticat un càncer terminal. Gay sap trempar aquest melodrama al voltant d’una amistat que ha de confrontar una mort propera perquè aflorin les emocions però mantenint sempre cert to de sobrietat i un punt d’humor. A aquest difícil equilibri hi contribueix el talent dels dos intèrprets protagonistes, Javier Cámara i sobretot el monstre Ricardo Darín, que faciliten l’empatia de l’espectador amb aquests dos personatges prou complexos i més ben definits que alguns secundaris destinats només a donar alguna petita lliçó moral. |