'Virus tropical': no era un virus, era una nena
Versió cinematogràfica del còmic en què Powerpaola dibuixa en blanc i negre la seva infància entre Colòmbia i l'Equador
'Virus tropical'
(3 estrelles)
Direcció: Santiago Caicedo. Guió: Enrique Lozano i Paola Gaviria a partir del còmic de Powerpaola. 96 min. Colòmbia i l'Equador (2017). Animació. Disponible a Filmin
“No es preocupi, deu ser un virus tropical”. Així van diagnosticar els metges la mare de la Paola quan es va quedar embarassada. Un fet que semblava impossible, ja que la dona s’havia fet un lligament de trompes feia un temps, però que, malgrat tot, va passar, i va convertir la il·lustradora que en el futur firmaria els seus treballs com a Powerpaola en la inesperada nouvinguda a una família que completaven les seves dues germanes i el seu pare, un exsacerdot que seguia oficiant missa a casa seva. La Paola va recollir els records de la seva infància i joventut, entre l’Equador i Colòmbia, en un còmic que es llegeix com un autèntic diari dibuixat: Virus tropical.
El profund lligam entre vida i obra feia que la versió cinematogràfica de Virus tropical corregués el risc de caure en la desnaturalització, però el film de Santiago Caicedo esquiva aquest problema gràcies a la implicació de l’autora, responsable del disseny artístic que dona moviment bidimensional a les seves vinyetes. El guió també és fidel a l’esperit dramatúrgic de Powerpaola, que, en comptes d’exagerar les excentricitats d’una família que es mou permanentment entre la desintegració i el reagrupament, entén aquesta situació com la seva normalitat, personal i intransferible: una concatenació d’experiències aparentment disperses però amb uns emotius lligams subterranis que acaben donant forma a una veu artística i independent.
