Troben el rastre més antic dels humans a Europa

BarcelonaHi ha la certesa que els primers homínids van aparèixer a Àfrica fa entre sis i set milions d'anys i que progressivament van començar el procés d'evolució i migració a altres territoris. La data aproximada de la seva arribada a Euràsia és de fa entre dos i un milió d'anys, però la datació precisa ha estat difícil a causa de l'escassetat de jaciments arqueològics d'aquesta època (part del paleolític). Aquest dimecres, però, la revista Nature ha publicat l'estudi d'un equip d'investigadors al jaciment arqueològic de Korolevo, a l'oest d'Ucraïna. Han datat en 1,4 milions d'anys d'antiguitat diversos artefactes trobats, que constitueixen el primer testimoni de l'arribada dels humans a Europa. La troballa és la primera prova datada amb seguretat de la presència humana a Euràsia i dona llum sobre la direcció del viatge de l'espècie.

El jaciment de Korolevo ocupa un espai geogràfic clau entre el Caucas i el sud-oest d'Europa, zones ocupades per homínids fa uns 1,8 milions i 1,2 milions d'anys, respectivament. Korolevo ha proporcionat eines paleolítiques des de la dècada del 1970 i és un dels jaciments més septentrionals del paleolític primerenc. Roman Garba, investigador de l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca, i els seus companys han analitzat les troballes i, amb tècniques com la desintegració de nuclis, han aconseguit l'edat exacta dels sediments de Korolevo.

Anàlisi amb radiació còsmica

La metodologia utilitzada es basa en el fet que els àtoms radioactius, que es troben al material geològic i biològic (carboni), tendeixen a desintegrar-se espontàniament amb el temps a una velocitat constant. L'anàlisi, per tant, va consistir en estudiar l'exposició d'aquestes eines a la radiació còsmica mitjançant aquesta metodologia, que permet estudiar la desintegració de certs àtoms radioactius (coneguts com a nucleids cosmogènics) que es formen quan els raigs còsmics interactuen amb materials presents a l'atmosfera o la superfície de la Terra.

Els autors també van estudiar la idoneïtat de l'hàbitat en els últims dos milions d'anys i creuen que els primers homínids van aprofitar els períodes interglacials més càlids per colonitzar llocs de més latitud, com Korolevo. A més, conclouen que la datació situa el jaciment ucraïnès en un punt intermedi tant temporalment com espacialment, cosa que reforça la hipòtesi que Europa va ser colonitzada d'est a oest.