Troben un projectil amb un missatge polític de la guerra civil romana

BarcelonaEl 2019, un agricultor va trobar a Montilla (Còrdova), un projectil de plom i forma ametllada d'uns 4,5 centímetres de longitud i 71 grams de pes amb un clar missatge polític: "IPSCA" (el topònim d'una ciutat iberoromana) i "CAESAR". El missatge, breu i concís, estaria destinat a les mateixes tropes i vindria a dir que Ipsca estava amb Juli Cèsar en la guerra civil que el va enfrontar amb Gneu Pompeu Magne entre el 49 aC i el 45 aC. Una guerra que també es va lliurar a Hispània, i que va acabar amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà.

L'estudi sobre el projectil l'han fet l'arqueòleg municipal de Baena, José Antonio Morena; Antonio Moreno, del Museu Arqueològic de Cabra, i Javier Moralejo i Jesús Robles, de la Universitat Autònoma de Madrid, i ha estat publicat a la revista Zephyrus de la Universitat de Salamanca. El projectil localitzat és únic perquè fins ara no se n'havia trobat cap altre en tot l'antic Imperi Romà amb el nom de Juli Cèsar i és la primera vegada que apareix el nom d'Ipsca. "S'han trobat epigràficament altres Caesar, però es referien a Octavià; aquesta és la primera vegada que trobem una referència a Juli Cèsar", explica Moralejo. Aquesta peça de plom es llançava amb una fona, una arma que consistia en una tira curta d'una matèria flexible, especialment cuir, on es posava la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d'espart o de cànem. Els autors clàssics sovint parlen de l'habilitat dels habitants de la península Ibèrica i de les Balears en l'ús d'aquesta arma. Segons l'historiador grec Diodor, els foners eren capaços de desarmar i abatre els defensors que es trobaven parapetats a les muralles i aconseguien trencar escuts i elms.

Els foners eren una unitat més de l'exèrcit romà i viatjaven amb motlles en forma de ramell de raïm. "Sovint, pocs minuts abans de la batalla fonien els projectils", explica Moralejo. No era infreqüent que en aquests projectils hi hagués missatges. "N'hi havia que eren insults, molt vulgars, però d'aquests no se n'han trobat a la península Ibèrica. D'altres, com el que hem localitzat a Montilla, eren propagandístics", detalla Moralejo. És la primera vegada que es troba també el nom de la població fortificada d'Ipsca. El nom d'aquest nucli no torna a aparèixer en algunes inscripcions fins al segle II dC.

L'escenari de la batalla de Munda?

El pes del projectil fa pensar que es va utilitzar en aquest context bèl·lic, segons els arqueòlegs. A la zona, coneguda com Navilla de Cortijo Blanco, a tocar del riu i d'una important via de comunicació, el Camino de los Garbanceros, s'han trobat una desena de projectils més, però cap amb inscripció. El nom d'Ipsca no apareix al Bellum Hispaniense, el relat de les campanyes de Cèsar a la península Ibèrica, que té un punt de vista força partidista, però els arqueòlegs consideren que és molt probable que Ipsca estigués involucrada en els combats entre les dues faccions romanes i que aquest nucli urbà contribuís a la causa cesariana. Hauria estat, segons els autors de l'article, una població "fidel" a Cèsar, envoltada de ciutats que van fer costat als fills de Pompeu.

Ipsca no només va aportar munició sinó que segurament també va contribuir a la guerra amb foners. "Podem dir que hi va haver combats i que Ipsca va ser lleial a Cèsar dins la guerra civil romana. El que no podem afirmar és si va ser o no l'escenari de la batalla de Munda", assegura Moralejo. Hi ha força polèmica sobre on va tenir lloc aquest combat, que va acabar amb la victòria decisiva de Cèsar. Més tard el dictador romà va dir que ell havia lluitat moltes vegades per la victòria, però a Munda va haver de lluitar per la seva vida. Hi ha qui defensa que va tenir com a escenari el Cerro de las Balas, prop d'Écija, i hi ha qui diu que l'enfrontament, que va deixar més de 30.000 morts, es va produir a Montilla.