Troben pràcticament intactes quatre espases romanes al desert de Judea
Els investigadors creuen que podrien formar part d'un botí de guerra de la segona revolta contra els romans
BarcelonaL'any 132 els jueus es van rebel·lar contra la decisió de l'emperador Adrià (que va governar entre el 117 i el 138) de convertir Jerusalem en una colònia romana, Aelia Capitolina. La resposta dels jueus, liderats per Ximon bar Kokhebà, va ser rebel·lar-se contra el domini romà, i els enfrontaments van ser cruents. Alguns dels insurrectes es van amagar a les coves del desert de Judea (a l'actual estat d'Israel) i s'hi van emportar part del seu botí de guerra. En una d'aquestes coves, dalt d'un penya-segat sobre el mar Mort, al nord de l'oasi d'Ein Guedi, un equip d'arqueòlegs ha trobat quatre espases romanes molt ben conservades.
El descobriment l'ha fet públic l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel. Les espases estaven amagades al fons de la cova, dins d'una escletxa. No és habitual que sobrevisquin prop de 2.000 anys, però el microclima excepcional de la cova, batejada com la Cova de les Espases, n'ha preservat tots els elements: les fulles de ferro, les seves fundes, la creuera i l'empunyadura. "Estan tan ben preservades que les podríem fer servir ara mateix", explica Boaz Langford, arqueòleg de la Universitat Hebrea de Jerusalem.
Tres de les espases són spatha, una arma d'origen celta que l'exèrcit romà va utilitzar a partir del segle I, primer en les unitats de cavalleria i després en les d'infanteria. Era una espasa llarga de doble fulla i permetia lluitar a més distància que altres armes. Aquestes espases conserven intactes les empunyadures de fusta. La quarta espasa té una empunyadura de metall i és un disseny que l'exèrcit romà va adoptar dels lluitadors estrangers més tard.
No és el primer tresor arqueològic que es troba en aquesta cova. Fa uns cinquanta anys s'hi va localitzar una estalactita amb una inscripció incompleta, escrita en hebreu antic. Recentment, per tal de documentar millor aquella troballa, a la cova hi van començar a treballar arqueòlegs de la Universitat d'Ariel i de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Els investigadors van localitzar un pilum, una mena de javelina que utilitzaven els romans i que feien servir quan estaven a uns 30 metres de l'enemic. Els arqueòlegs van avisar l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel, que amb l'ajuda d'un detector de metalls ha trobat les espases en una zona fins ara inexplorada de la cova, darrere una muralla d'estalactites.
Des del 2017, el govern d'Israel ha investigat centenars de coves del desert de Judea per tal de preservar tota la història que amaguen i evitar que s'ho emportin els saquejadors. "Òbviament, els rebels no volien ser enxampats per les autoritats romanes amb aquestes armes. Tot just comencem la investigació sobre la cova, volem intentar esbrinar qui era el propietari de les espases i on, quan i per a qui es van fabricar", explica l'investigador de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel, Ethan Klein. L'arqueòleg, que lidera la lluita contra els saquejadors, creu que la troballa pot aportar més informació sobre els últims moments de la insurrecció contra els romans.
Tanmateix, Klein no descarta que les espases siguin de conflictes posteriors. Fins i tot, dels violents enfrontaments que hi va haver entre els diferents candidats a governar Roma a finals del segle II o de crisis posteriors de l'imperi. Sigui com sigui, l'excepcional estat de les armes permetrà investigar-les a fons i saber moltes més coses de com i on es van construir. L'únic que se sap del cert és que els qui les van amagar no van poder tornar a buscar-les.
Les altres troballes: la Cova dels Horrors
Molt a prop, els arqueòlegs han anat trobant altres evidències dels enfrontaments entre romans i jueus. A la Cova dels Horrors, que es va començar a explorar a la dècada dels 50 del segle passat, s'hi van localitzar les restes de trenta persones, moltes de les quals eren dones i infants, del període dels enfrontaments entre jueus i romans. Una de les últimes troballes va ser el 2021 i no té res a veure amb els conflictes armats: es tracta del Llibre dels 12, un dels manuscrits del mar Mort (els rotlles del mar Mort són els manuscrits més antics que s'han trobat fins ara de la Bíblia). És una traducció al grec que es va fer cap a l'any 50 aC. "El desert de Judea és una font inesgotable de coneixements, queden moltes coses per descobrir", assegura el responsable de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel, Eli Escusido.