Troben esquelets de fa 6.400 anys enterrats amb un ritu funerari inèdit a la península

BeguesNo s'havien trobat mai fins ara a la península Ibèrica cossos inhumats del neolític mitjà que mostressin una pràctica tant intencionada de ritus funerari. Aquesta és, precisament, la rellevància arqueològica de la troballa de l'última campanya d'excavacions aquest estiu a la cova de Can Sadurní de Begues (Baix Llobregat). En total, s'han descobert els cossos inhumats, alguns en molt bon estat de conservació, de quatre individus –un adult d'uns cinquanta anys i tres infants– que, seguint un ritual d'enterrament desconegut fins ara a la península, van ser dipositats en línia i posició fetal en una de les parets interiors de la cova fa més de 6.400 anys.

L'època del neolític mitjà és un moment en què els poblats comencen a fer servir les coves per enterrar els morts de forma col·lectiva, la diferència amb la resta de troballes de l'època a altres punts de la península "és la intenció en què es troben disposats els cossos de la cova de Can Sadurní", explica l'arqueòleg i prehistoriador encarregat de la direcció de les excavacions del jaciment, Manuel Edo.

Precisament aquesta clara intencionalitat alhora de disposar els morts a l'interior de la cova, que no van ser enterrats, és la rellevància de la troballa, que mostra uns elements rituals d'enterrament similars a alguna resta funerària trobada al sud d'Europa, però que a la península Ibèrica és la primera vegada que es troben.

Ritus funerari amb vetlla

Els cossos estaven alienats a un metre de distància entre ells i en posició fetal, amb els braços i les cames replegades, reposant amb l'esquena a la paret nord de la cova i el cap en direcció a la sortida. La forta posició de replegament que mostren indica precisament que devien ser embolcallats amb una mortalla de pell d'animal o similar, poc després de morir, i que posteriorment, deurien ser lligats amb cordes per constrènyer-los, explica Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la UB coordinador del projecte de recerca a la cova de Can Sadurní.

"Un cop feien amb els cossos aquesta mena de feix, els deurien traslladar des dels seus poblats fins a la cova, que usaven com a necròpolis per dipositar-hi els seus morts i fins i tot vetllar-los, com fem avui en dia", afegeix.

De fet, ben a la vora de les restes òssies també s'hi han trobat indicis d'una llar, és a dir, senyals d'haver-hi cremat durant unes hores un foc, així com restes de menjar, tant al voltant del foc com dels morts. Uns elements que indiquen, segons senyalen els experts, que almenys durant unes hores els cossos eren vetllats per la seva gent.

Tampoc les excavacions arqueològiques, però, s'escapen de les dificultats a causa de la crisi. I a l'espera de rebre els retards de les subvencions que els atorga la Generalitat, busquen acords amb patrocinadors i petits inversors per seguir tirant endavant, com ja van fer en la darrera campanya d'aquest estiu, tirada endavant gràcies al micromecenatge i el patrocini de la Cervesa Artesana Homebrew.

Les excavacions a Can Sadurní van a càrrec del Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) en col·laboració amb el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. La cova és a més el jaciment on s'han trobat les restes de la cervesa més antiga d'Europa.