Trobat el cos de Cipriano Martos a la fossa del cementiri de Reus

ReusEl registre del Cementiri General de Reus no s'equivocava. El cos de Cipriano Martos, el jove antifranquista assassinat salvatgement per la Guàrdia Civil l'any 1973, era exactament a la columna 67 de la fossa 11, just davant de l'única alzina que hi ha a tot el cementiri. Els arqueòlegs, que des de fa un mes han estat buscant amb molta cura el cos d'aquest jove, ja havien arribat als quatre metres sota terra quan ahir el van trobar. “Les restes trobades són compatibles amb la informació que tenim de Cipriano Martos”, ha dit aquest matí el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que s’ha desplaçat fins al cementiri reusenc per conèixer els detalls de primera mà i poder donar la notícia als mitjans de comunicació. “Avui fem un pas per restituir la memòria dels lluitadors per la llibertat”, ha defensat. El president ha insistit en el fet que “totes les famílies es mereixen saber on són els seus” i ha recordat que a Catalunya s'estima que hi ha prop de 900 fosses comunes amb unes 20.000 persones enterrades. 

Alguns d’aquests cossos sense identificar han estat reposant durant els últims 50 anys sobre el cadàver de Martos. “Es tracta d’una fossa molt gran. Hi havia molts cossos apilats, fins a 41 d'enterrats de forma indiscriminada. Hem hagut d’extreure els cossos que hi havia per sobre i els adjacents”, ha detallat aquest migdia l'arqueòloga Núria Armentano. L'arqueòloga ha explicat que a mesura que anaven desenterrant ossos de persones que no podien ser Martos els anaven apartant. Entre els cossos trobats hi ha 22 homes, 17 dones i 2 infants nounats.

Tot i que per acabar de confirmar la notícia encara falta comparar les mostres d'ADN amb les del seu germà, Antonio Martos, que aquest matí també ha anat al cementiri, tot sembla indicar que es tracta del jove a qui buscaven. Els arqueòlegs sabien que buscaven les restes d'un noi de 28 anys, que era baix i que tenia una lesió a l'espatlla. També sabien que li havien practicat una autòpsia, de manera que havia de tenir el crani i el tòrax oberts. "Aquestes dades han sigut claus", ha dit Armentano.

Mentre els forenses analitzen el cos trobat, la fossa quedarà oberta i, si es confirma que es tracta de Martos, els arqueòlegs tornaran a posar els altres 40 cossos que han trobat tal com estaven i taparan la fossa de nou. "És impossible saber a qui pertanyen. Hauríem d'agafar mostres d'ADN a tota la població", ha explicat Francesc Florensa, arqueòleg director de la intervenció.

Entre altres autoritats, a l'acte també hi han assistit la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. La consellera ha assegurat que la recerca s'ha fet "amb un respecte escrupolós amb la resta de cossos" i ha volgut recordar la figura de Martos, un jove d'un petit poble de Granada (Loja) que va emigrar a Catalunya l'any 1969. El jove Cipriano es va instal·lar a Sabadell, amb el seu germà, on es va polititzar. Primer va militar al PCE i després al FRAP. Més tard va anar a viure a Reus i va convertir el seu domicili en un pis franc per amagar propaganda i material de l'organització clandestina. El seu principal objectiu era derrocar la dictadura franquista. L'agost del 1973 la Guàrdia Civil el va detenir i el va acusar d'haver estat repartint propaganda i d'haver fet unes pintades a Igualada. El van torturar brutalment i li van fer beure una barreja d'àcid sulfúric amb benzina que es coneixia com a "licor de la veritat". La ingesta el va deixar ferit de gravetat i va haver de ser traslladat a l'Hospital de Sant Joan. Va estar 21 dies agonitzant fins que va morir. La Guàrdia Civil mai va explicar aquests fets a la família i ni tan sols els van deixar entrar a l'hospital ni ser presents el dia de l'enterrament. Per això mateix encara no hi havia la certesa total que el seu cos fos en aquesta fossa comuna.

"A Catalunya hi ha molts Ciprianos", ha afegit Ubasart. Si el cas d'aquest jove antifranquista és especialment conegut és gràcies a la seva incansable família i també al llibre Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista (Anagrama), escrit el 2018 pel periodista Roger Mateos. En cas de confirmar-se la seva identitat, la família vol traslladar el cos a Huétor Tájar (Granada) i enterrar-lo com cal.