Una troballa enigmàtica: cent estatuetes egípcies amb la cara tallada
Un equip de la UAB ha localitzat les figures a la necròpolis de Kom el-Khamasin
BarcelonaSón un centenar d'estatuetes, d'entre 15 i 20 centímetres, que representen el summe sacerdot Imephor. Tenen el seu nom inscrit al braç, a moltes d'elles se'ls va seccionar el cap i, aparentment, van ser abandonades a centenars de metres de la cambra funerària, el lloc on haurien d'haver estat. L'última troballa de l'equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic (IEOPA), que el 1997 van començar a fer prospeccions a la tomba del summe sacerdot Imephor Impy Nikauptah, a la necròpolis de Kom el-Khamasin, ho té tot per convertir-se en una novel·la de misteri. "No esperàvem trobar-les, perquè aquests són els objectes típics que busquen els lladres per vendre'ls al mercat il·legalment", diu Josep Cervelló, el responsable de l'equip i director de l'IEOPA.
Kom el-Khamasin va ser objecte d'un gran espoli el 1999, fet que va interrompre la feina dels investigadors durant força temps. L'equip de Cervelló ja havia localitzat algunes figures d'Imephor al mercat negre que es venen per uns 2.000 euros. "És un lloc apartat al desert i no és fàcil accedir-hi ni vigilar-lo. Els lladres hi van estar uns dies i van fer una gran destrossa amb els buldòzers. Al nord del jaciment van muntar un taller per tallar els blocs i poder-los vendre, i és allà on han aparegut les estatuetes, que haurien d'haver estat a la cambra funerària", explica Cervelló. ¿Els lladres es van oblidar les estàtues? ¿Amb les presses no van poder-les agafar? ¿Les va arrossegar una pala de buldòzer i no les van veure? Aquest és tan sols un dels misteris entorn d'aquest jaciment.
Qui els va seccionar la cara?
El segon misteri, però no l'últim, és que moltes van ser seccionades. Els van tallar la cara: "Això no ho van fer els lladres perquè es venen molt millor senceres. Qui ho va fer sabia molt bé el que es feia, perquè està fet de manera acurada. És roca calcària i has de vigilar molt bé on i com fas el cop", detalla Cervelló, que descarta força que fos part d'un ritual. "La damnatio memoriae consisteix en destruir estàtues perquè no perduri la memòria; és com eliminar l'essència de la persona. Era comú fer-ho a Egipte, però en aquest cas no van destruir la cara, simplement la van separar del cos. No sabem ni quan ni per què es va fer, però segurament va ser en algun moment, potser fa segles, anterior al saqueig", afirma Cervelló.
Imephor Impy Nikauptah, el summe sacerdot de Ptah, també és força singular. Va viure en una època convulsa: després del regnat de Pepy II, l'estat egipci es va començar a desintegrar, el rei va perdre poder i els territoris feien una mica el que volien. En aquell moment, la capital d'Egipte estava a Memfis, i els dignataris de la cort van fer les seves tombes en llocs recòndits, molt endins del desert. Per què Imephor va buscar un lloc tan apartat, lluny de les mirades de tothom? "És la primera vegada que es troben estatuetes com les de Kom el-Khamasin, i no sabem quin paper podien tenir. Les més semblants que s'han trobat a altres tombes, les ushebti, són posteriors i són en forma de mòmia, porten el text del llibre dels morts, i es feien per substituir el difunt en les feines en el més enllà", assenyala Cervelló. Les d'Imephor, en canvi, tenen forma humana, amb les cames juntes (normalment es feien amb una cama al davant i l'altra al darrere) i tan sols porten el nom d'Imephor al braç: "El seu nom l'hem trobat escrit també dins la tomba fins a la sacietat, no sabem amb quin objectiu", destaca Cervelló.
Tampoc la trajectòria d'Imephor és la més habitual, i els seus títols, molts associats també a la cort, tampoc ho són. A més, es va fer enterrar en una tomba de granit rosa d'Assuan, un material de reis. És el tercer misteri a resoldre.