La Troba Kung-Fú i el Circ Cric tanquen la Mercè amb un espectacle extraordinari

BARCELONADalt de l'escenari, La Troba Kung-Fú, el grup de la Garriga. Davant, i en perpendicular, una pista rectangular on acròbates, patinadors i pallassos del Circ Cric feien els seus números. Tot plegat, un espectacle extraordinari organitzat per la Mostra d'Associacions de Barcelona que servia per retre un homenatge al 20 anys de Pallassos Sense Fronteres.

L'acte va començar dimarts a les vuit del vespre, després d'un breu parlament de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, rebut amb xiulets i fredor per un públic que omplia la plaça; uns asseguts en una petita zona amb cadires, la majoria drets als laterals.

El concepte de l'espectacle '20 anys de somriures' és combinar música i circ en harmonia. L'originalitat, tal i com ja es va poder veure al juny a Palautordera, és que els músics no es limiten a acompanyar els acròbates. De fet, La Troba Kung-Fú va tocar les seves cançons, moltes de l'últim disc, el magnífic 'Santalegria'. Això sí, va saber mantenir una gran sintonia amb la gent del circ. Per exemple, quan van tocar 'Volant' a la pista actuava una acròbata que es gronxava ben alt amb una corda. El públic tenia feina: ballava i alhora seguia l'acròbata amb la boca oberta i l'ai al cor. La complicitat entre uns i altres es va contagiar al públic. De seguida va quedar clar que calia veure el xou com un tot, i no com la suma de dues parts.

La Troba Kung-Fú, dirigida per Joan Garriga des de l'acordió, va començar fent evident el tarannà festiu de la nit amb 'Santalegria', una declaració d'intencions: deixar la foscor i perseguir la felicitat. Ho van aconseguir. Ara com ara és difícil trobar un grup tan precís, expansiu i emocionant en directe. Rumba, cúmbia, 'vallenato' i reggae donen cos a una proposta 100% ballable i inclusiva: dimarts van ballar grans i petits, joves i no tan joves, com en la millor festa major possible, i amb cançons que tard o d'hora acabaran sent clàssiques, com ara 'La moreneta'.

Els números circenses, senzills i emocionats, van ocupar sobretot la primera part del xou, i només hi va haver un petit esglai quan dos patinadors van tenir una relliscada. Tot i la trompada, van seguir el número. Aquí la Troba va ser prou àgil per afluixar mínimament el ritme, i en veure que l'ensurt no tenia conseqüències va seguir endavant.

L'espectacle també va tenir espai per al riure, com quan Tortell Poltrona va col·locar una camisa de força a Joan Garriga i el va obligar a cantar 'Be rebel' agenollat. Finalment, Garriga va saber fugir de la trampa i tornar a l'escenari, en un clàssic joc de corredisses de pallassos. També va ser divertit el duel de percussió entre Muchacho i un acròbata, un picant la guitarra i l'altre fent servir pit i cara com a percussions. Per cert, el duel va acabar amb la guitarra feta miques.

Un dels moments àlgids va ser la interpretació de 'Clavell morenet', cantada i ballada a cor que vols pel públic, totalment integrat en aquesta aventura extraordinària. Cap al final, mentre la Troba tocava 'Loco&Motora', Tortell Poltrona va fer el número de les cadires: fins a una dotzena va mantenir enlairades amb la barbeta abans de quedar-se en calçotets i fer mutis.

En el tram final la Troba va convidar Yacine Belahcene a cantar una cançó, abans de rematar el concert amb una cúmbia imbatible que Garriga va aprofitar per esperonar encara més la gent a ballar. La resposta va ser immediata, esclar. Passats dos quarts d'onze, Tortell Poltrona es va disfressar de pallasso 'rastafari' per cantar un reggae que va servir de comiat, amb tothom que havia participat en l'espectacle dalt de l'escenari. Punt final a un xou que es pot considerar com la festa major perfecta.