El triomf pòstum de la censura franquista

BARCELONA.Ian Flemming no es tallava ni un pèl quan descrivia les escenes eròtiques de James Bond. Però a la versió catalana o castellana que es pot trobar en qualsevol llibreria o en e-book, l'agent secret 007 és sorprenentment molt pudorós. Ni tocaments, ni mugrons erectes, ni comentaris atrevits sobre la virginitat. I és que l'ombra de la censura franquista és molt allargada: arriba fins a les edicions de James Bond publicades el 2011 en versió electrònica, perquè no s'han tocat les traduccions que es van fer durant la llarga dictadura. "La censura és un dels llegats més duradors i alhora invisibles del règim", explica Jordi Cornellà-Detrell, professor de la gal·lesa Bangor University (Regne Unit). "El problema és detectar quins són els llibres censurats. El lector, quan compra un llibre, no té manera de saber-ho", afegeix.

L'única manera de detectar si és o no una versió escapçada és anar a l'Arxiu General de les Administracions d'Alcalá de Henares, on s'acumulen més de 460.000 fitxes de censura literària, i comparar edicions. Una feinada. "Les editorials moltes vegades no tenen els recursos, hi ha una certa inèrcia, poca informació i s'han perdut molts arxius, el problema és que no se'n va parlar en el moment que tocava", conclou Cornellà-Detrell.

En l'última dècada, però, s'ha fet una important tasca de recuperació. No només per encarar el problema de la censura sinó també de la llengua. "Al llarg dels anys seixanta i setanta es va traduir moltíssim, i el problema no és tan sols de censura, sinó que des d'aleshores el model de llengua ha canviat", afirma l'editor Jordi Cornudella. "El català que utilitzaven els traductors en aquella època ha quedat antiquat i des dels noranta s'estan fent moltes noves traduccions", afegeix.

Durant els primers anys de dictadura traduir era més difícil que publicar un original. Tots i cadascun dels llibres havien de passar per un equip de censors que havien de respondre un qüestionari: "Ataca el dogma? La moral? ¿L'Església i els seus ministres? ¿El règim i les seves institucions? ¿Les persones que col·laboren o han col·laborat amb el règim?" Molts autors es van convertir en bèsties negres. El criteri dels censors podia ser molt voluble.

L'erotisme de BondFlemming, censurat per "pornogràfic"

James Bond era massa atractiu i sexual per a la censura franquista. Dr. No va ser completament censurat el 1960. Els censors el van titllar de "pornogràfic". El 1965 l'editorial Aymà va tornar a intentar publicar la novel·la en català i en castellà. En català es van censurar els passatges que podien atreure l'interès del lector àvid de sensacions: "La mà de Bond estava al seu pit esquerre. El mugró es va endurir. El seu estómac pressionava contra el seu..." va ser un dels paràgrafs eliminats. La versió en castellà del 1965 encara va patir més talls i les dues últimes pàgines van desaparèixer. El final va perdre tot el sentit. La traducció al castellà del 1974 encara va patir més tisorades perquè va ser publicada per Bruguera, una editorial adreçada al públic familiar. Aquesta versió és l'única que ara es pot trobar a les llibreries. Els quellegeixin la versió electrònica d' Operación Trueno tampoc trobaran gaires escenes de llit. Sobreviuen les retallades que es van fer el 1974.

L'agnosticisme de LevinEls atacs al Papa es van fulminar de la 'Semilla del diablo'

Ira Levin va fer una cosa imperdonable per l'equip de censors de Franco: a la Semilla del diablo, que Roman Polanski va portar a la gran pantalla, es va ficar amb el Papa. Els que llegeixin la versió espanyola, però, no se n'assabentaran. La versió censurada del llibre, inicialment publicada el 1969, s'ha reeditat 14 vegades entre el 1980 i el 2011 (en versió electrònica) sense canvis. En totes aquestes versions falten dos fragments. El primer defensa l'agnosticisme i afirma que el Papa és un mentider. "Si penses que no és un sant -va dir Castaven- no l'hauries de respectar gens, perquè ell va pel món mentint a tothom i pretenent que és sant". "Tens raó -va dir en Guy- quan penso en tot el que gasten en roba i joies". L'altre paràgraf es va eliminar perquè es va considerar que glorificava el satanisme.

El republicanisme de Muriel SparkLes respostes antifeixistes de les alumnes de Miss Brodie, esborrades

Muriel Spark és una autora molt popular a Escòcia i Anglaterra. El 1967 es va publicar la traducció catalana d' El punt dolç de la senyoreta Brodie. Els talls que es van mantenir en una nova edició el 1994 constaten que Spark no era gaire partidària del règim de Franco: "Nosaltres volem anar a combatre a Espanya. Al costat de la República [...] tot el món és anti-Franco". "L'editorial va transmetre al Ministerio de Información y Turismo la versió francesa possiblement per despistar els censors", explica Cornellà-Detrell. Els censors, però, eren amatents. "La retallada és mínima, però no hi ha dubte que als lectors els agradaria saber que a l'Escòcia dels anys 30 la gent era antifranquista", afegeix el professor. A la novel·la, Miss Brodie és una mestra que defensa el feixisme. Tot el seu entorn, però, hi és contrari. Els comentaris del censor són misògins i xenòfobs: "Los tipos son muy británicos: son muy fríos, muy opacos y sin sangre en los venas. En resumen, una de esas novelas para inglesas solteronas que, por inanidad, no interesan al continente".

Les masturbacions de Henry Miller'Un diable al paradís' va patir retallades

Manuel de Pedrolo, que va traduir Un diable al paradís de Henry Miller, també va veure com les tisores es carregaven paràgrafs sencers de l'obra de l'escriptor nord-americà quan va sortir al mercat l'any 1966. La novel·la va aparèixer amb els mateixos talls en la reedició del 1986. Els lectors que llegeixin aquesta edició no trobaran masturbacions ni paràgrafs irreverents com el següent: "Criatures violades per monstres lúbrics, verges que practicaven tota mena de tractes carnals il·lícits, monges que es posseïen amb objectes sagrats, flagel·lacions, tortures medievals, desmembraments, orgies ca(sic)profàgiques".

Prohibits "los dialectos regionales"Fins al 1962 es denegaven totes les traduccions al català

" Se viene aplicando rigurosamente el criterio de no autorizar traducciones al catalán, vascuence, etc. " És l'argument que el censor va donar a l'Editorial Selecta per no publicar en català un volum de poesies de Paul Valéry. Fins al 1962 les traduccions al català van ser prohibides per sistema. El 1953 l'intent de reeditar la traducció de Josep Carner de l'Elefant blanc de Mark Twain, feta abans de l'esclat de la Guerra Civil, va ser rebutjada per un equip de censors pels mateixos motius: " Se deniega de acuerdo con el criterio establecido de no autorizar traducciones de obras literarias extranjeras a dialectos regionales ".