‘Hierro’: el triomf del ‘thriller’ policíac ‘glocal’

BarcelonaA El Hierro, l’illa de les Canàries més allunyada del continent europeu, el primer dissabte de juliol de cada quatre anys se celebra la Bajada de la Virgen, una processó que trasllada la imatge de la Mare de Déu des d’un santuari a l’extrem més occidental de l’illa fins a la capital, Valverde. La Bajada representa molt més que un aplec religiós. Tots els habitants s’entreguen a la preparació i a la participació de l’esdeveniment popular més important que es viu en 48 mesos a El Hierro. L’espectacularitat d’aquest pelegrinatge multitudinari també serveix de context per a la seqüència climàtica de Hierro, la nova producció original de Movistar+ que trasplanta els codis més reconeixibles del thriller policíac seriat al particular paisatge d’aquest racó de l’Atlàntic.

No costa gens avançar quin serà el paper de la Bajada a la sèrie des del primer moment en què aquesta festa cobra protagonisme. Ho deixa entreveure la manera com s’impliquen en la seva organització diferents personatges secundaris i la distància amb què s’ho mira tot plegat la protagonista, Candela (Candela Peña), una jutge peninsular a qui “exilien” a les Canàries pel seu comportament poc ortodox. Perquè Hierro segueix fil per randa les característiques pròpies d’aquest tipus de sèries a l’hora d’interrelacionar un imaginari hiperlocalista amb les rutines genèriques del thriller policíac.

La protagonista encarna la típica representant d’una institució, judicial en aquest cas, arribada de fora que no acaba d’encaixar en els costums del lloc on l’han destinada. Tot just aterra i troben un cadàver al fons del mar, ni més ni menys que el del nuvi que esperen en un casament a punt de celebrar-se. Així s’activen els mecanismes dels procedimentals de llarga durada, aquestes sèries que es despleguen al voltant de la investigació i resolució d’un cas durant tota una temporada. En aquest format glocal de thriller partim d’una estructura argumental que funciona a qualsevol part del món integrada en un escenari idiosincràtic. O al revés. Ens en endinsem en els trets específics d’una petita illa a través d’uns patrons narratius universals. Com amb tot, la gràcia està en encertar l’equilibri combinatori.

És el primer cop que Movistar+ aposta per una ficció original d’aquest tipus, una sèrie de gènere en què el nom dels creadors, els germans Pepe (guió) i Jorge Coira (direcció), queda en un discret segon pla davant de l’atractiu del propi format. Tot i que en els primers capítols s’abusa de les seqüències aèries que mostren els aclaparadors paisatges naturals de l’illa, Hierro incorpora amb encert elements específics del context en la trama, com la ja comentada processó i la venda ambulant de productes bàsics. Però no acaba d’aprofundir en els aspectes més conflictius: el tràfic de mercaderies i persones des de l’Àfrica s’apunta de manera massa tangencial. Per altra banda, la sèrie funciona de manera notable com a thriller de qualitat, sobretot gràcies a un muntatge que en els capítols finals manté en tot moment la tensió. En un repartiment en què trobem els mai prou reivindicats Darío Grandinetti i Mònica López (aquí reconnectant amb les seves arrels canàries), destaca una Candela Peña que atorga una força insòlita a un personatge tan arquetípic com el de la investigadora obsessionada en resoldre un cas en un territori quasi hostil. Peña subverteix la imatge tradicional de la jutge encarcarada per donar vida a una professional capaç de mostrar-se alhora contundent i vulnerable.

Una sèrie dels germans Coira per a Movistar+. En emissió a Movistar+