El Sónar s’encarregarà de l’organització de Xside, un petit Sónar que formarà part del Mobile World Congress (MWC) del 24 al 26 de febrer del 2020. Es farà a Fira Montjuïc, al mateix espai que acull el Sónar de Dia, i oferirà actuacions i altres activitats fins a les onze de la nit. L’objectiu és aplegar 25.000 assistents. Aquest és un pas més en l’expansió d’un festival que l’any que ve tornarà a celebrar-se al juny. Tot i així, el Sónar només té garantit que pugui fer-se al juny els anys 2020, 2021 i 2022. Ara toca negociar la resta amb Fira de Barcelona.
El Sónar del triomf de Bad Gyal i el cavall de Cecilio G
El festival tanca l’edició amb 105.000 assistents, 21.000 menys que l’any passat, però amb la sensació de sortir “enfortit”
BarcelonaBad Gyal triomfant a ple sol. Cecilio G entrant a cavall al recinte firal de Montjuïc i dedicant el concert als presos. Kelly Moran fent un exercici de minimalisme al piano. Una samarreta de suport als riggers en vaga presidint el concert de techno terrorífic de Territoire. Nicola Cruz emocionant amb una electrònica de profunditat andina. I La Diabla repartint un amplíssim assortiment de reggaeton. Aquests van ser alguns dels moments memorables de l’última jornada diürna del Sónar, en què també va haver-hi una estona per a la reflexió pública dels directors del festival.
Les rodes de premsa de valoració del Sónar acostumaven a ser un oasi en què el triomfalisme es transmetia amb moderació. L’any passat, però, s’hi va escolar el malestar pel canvi de dates que ha afectat l’edició del 2019, un canvi decidit unilateralment per Fira de Barcelona que desplaçava l’esdeveniment de juny a juliol. I ahir, tot i l’alleujament per haver pogut celebrar el festival, els seus directors seguien molestos amb la gestió que la Fira ha fet del conflicte laboral amb els muntadors de les estructures aèries dels escenaris, els riggers, que segueixen en vaga. “El problema no és la vaga, sinó la gestió de la vaga. El mateix festival ha donat suport a les reivindicacions dels treballadors”, va dir ahir un dels directors del Sónar, Ricard Robles, que va demanar que les institucions corresponents treballin per “no caure en situacions en què es precaritza la feina d’uns treballadors que reivindiquen de manera legítima uns drets, i a més a més es posa en perill la feina de moltíssima gent”. El Sónar reconeix la feina feta per “persones concretes” de les institucions en les últimes setmanes, però manté la crítica adreçada als màxims responsables de la Fira, l’Ajuntament i la Generalitat. “El festival se’n surt. Ara falta saber qui no va voler pitjar el botó que podia haver desactivat el conflicte”, diu Robles.
Tot i el malestar, també hi havia satisfacció moderada a l’hora de valorar la 26a edició del festival, que es va tancar ahir amb 105.000 visitants, 21.000 menys que l’any passat. “Són xifres raonables”, diu Robles. El assistents (amb el 48% de públic internacional) es distribueix en 46.000 al Sónar de Dia i 59.000 al Sónar de Nit. Les xifres són inferiors a les de l’any passat, en què el festival va celebrar el 25è aniversari i va arribar al rècord de 126.000 assistents (64.000 de dia i 62.000 de nit). Però són números raonables d’acord amb la dinàmica històrica del festival, que es mou al voltant dels 115.000. En qualsevol cas, caldrà valorar amb calma les causes de la baixada de públic. Segurament el canvi de dates sigui la més determinant perquè juliol és un mes amb més oferta de festivals, sobretot a Europa, i també amb més oferta vacacional en general que el juny, però igualment és possible que el cartell de la nit no tingués els reclams massius d’altres anys.
Bad Gyal, dominadora
Artísticament, un dels artistes principals d’ahir era Bad Gyal, l’àlies d’Alba Farelo. I la maresmenca no va decebre. Havia actuat al Sónar el 2017 en un escenari petit, i aquell xou va ser combustible per enlairar l’autoconfiança i fer un salt endavant. La Bad Gyal dominadora que ahir va triomfar al Village va néixer en aquella actuació de fa dos anys. Quatre ballarines, coreografies més enllà del twerking dissenyades per la novaiorquesa Soraya Lundi i un repertori cada vegada amb més sentit són elements fonamentals del nou espectacle que va estrenar ahir, però el fet diferencial és ella, bruixa blanca del dancehall que balla sense perdre l’alè i transmet desafiament i poder sexual, sobretot en temes ben explícits com Santa María. “Balleu, cony, que això és una festa!”, va cridar a un públic entusiasmant però poc donat al twerking. I va funcionar, perquè quan va acomiadar el xou amb Fiebre el Village feia estona que era un festassa. És just reconèixer que el Sónar és un escenari de prestigi, i molts artistes així ho entenen quan hi presenten o estrenen xous especials, com la mateixa Bad Gyal dissabte i Arca dijous.
“Yo soy de la calle, loco, yo no soy Bad Gyal”, canta Cecilio G, el Rei del Bogatell, a Million dollar baby, la cançó en què també diu que als 16 anys es va colar al Sónar. Ahir tocava a l’escenari XS, i el festival li va preparar una entrada triomfal a cavall. Així va recórrer el camí des del Village a l’escenari, on l’esperava un mussol. La performance, amb l’innegable segell de Sergio Caballero (un dels directors del Sónar), recorda l’entrada de Jimi Tenor al Sónar del 1998 muntat en un cavall blanc, i va ser el preludi a l’actuació d’un Cecilio G volcànic, que rima a peu de carrer en el sentit literal, com demostra a la mixtape Todos presos.