‘Trinta lumes’, la Galícia profunda i misteriosa

Enviat Especial A BerlínLa serra d’O Courel, situada al cor geogràfic de Galícia, és una terra d’un paisatge bellíssim i una fauna i flora molt riques, però també pobles i pobles deshabitats. “Al Courel hi ha molta vida, però també molta mort”, afirma la gallega Diana Toucedo, que aquesta setmana ha presentat a la secció Panorama de la Berlinale el seu debut, Trinta lumes, una pel·lícula entre la ficció i la realitat, entre el nostre món i el dels fantasmes.

Trinta lumes explora el Courel a través dels rituals del Dia dels Difunts i les tradicions que es conserven, però també observant les classes a l’escola i les passejades pel bosc de l’Alba, una adolescent que sembla en contacte amb els esperits. “L’Alba no és actriu. És una noia de la zona que de vegades entrava en cases buides perquè sentia fascinació pel tema dels fantasmes i els retornats -explica Toucedo-. Una llegenda diu que a Santo André de Teixido, si no hi vas de viu hi vas de mort. Doncs al Courel hi passa una mica tot això i l’Alba hi estava en contacte”.

La despoblació del Courel està relacionada amb diferents onades migratòries produïdes des del segle XIX, però sobretot durant el franquisme, quan l’Estat va expropiar les propietats veïnals de molts pobles. “No és una immigració de gana”, subratlla Toucedo, per a qui el rastre de “tota aquesta vida que ja no hi és” representa “un recordatori traumàtic” del passat, “una ferida sense resoldre”. Tant és així que al Courel hi és molt present una mena de “batalla entre la vida i la mort”, un conflicte entre tradició i modernitat, sobretot en el cas dels joves.

Retrobament amb la terra

Toucedo, que també és muntadora, va arribar a Catalunya fa quinze anys per estudiar a l’Escac i ha acabat establint-se a Barcelona. Trinta lumes representa, per tant, el seu retrobament amb Galícia. “Jo soc de Redondela, que és a la costa, a prop de Vigo -explica la directora-. Però el meu poble ha canviat molt, s’han perdut moltes coses. Al Courel, en canvi, sí que es preserva una parla gallega molt bonica i una manera d’entendre la vida en contacte amb la natura, potser perquè està molt aïllat. Per això em va fascinar”.

Les lumes del títol són les llars de foc, que és l’expressió que es fa servir al Courel per referir-se a una casa que encara està ocupada perquè hi viu una família. I són trenta perquè són els nens que encara van a l’escola de la zona. “Mentre hi ha nens, la vida continua, el Courel té futur”, diu Toucedo. Abans de la trucada de la Berlinale, la directora va poder mostrar una versió gairebé acabada de Trinta lumes al Festival d’Ourense, on van acudir moltes famílies del Courel. “L’acollida va ser bestial -recorda-. Algunes persones es van quedar una mica desconcertades, sobretot gent gran, perquè no estaven acostumades al tipus de narrativa. Però la sensació general era que el retrat que els feia era molt des del seu punt de vista, que jo no havia vingut de fora a parlar en nom seu. Es van reconèixer en la pel·lícula”.

Puerto Deseado

Trinta lumes ha esgotat entrades de diverses sessions en el seu pas pel Festival de Berlín i ha deixat bones sensacions que sens dubte ajudaran Toucedo a completar el finançament de la següent pel·lícula, que estarà centrada en la figura del seu pare. “Ell és capità de pesca d’altura i passa embarcat deu mesos de l’any -explica-. Ja he rodat un mes i mig amb ell al vaixell i tres setmanes al port de la Patagònia on para, Puerto Deseado, una ciutat que es diu que va ser descoberta pel pirata Francis Drake i que van fundar emigrants gallecs, asturians i lleonesos”. La pel·lícula es dirà com la ciutat: Puerto Deseado.