Un jutjat il·lumina un capítol fosc de la història recent

BarcelonaL’any 2013 es va posar fil a l'agulla en l'única investigació que s’ha obert a l’estat espanyol fins ara per crims de la Guerra Civil, després que l’Audiència de Barcelona ordenés al jutjat d’instrucció 28 de la ciutat investigar la querella de l’associació AltraItalia i d'algunes de les víctimes dels 180 bombardejos de la legió italiana que entre 1936 i 1938 van provocar 2.800 morts. Durant sis anys, les contínues peticions d’informació enviades a les autoritats italianes des del jutjat han tingut per resposta el silenci, una negativa o s’han ventilat amb una gestió ràpida, com va passar després que es condecorés, encara viu, el pilot Luigi Gnecchi: Itàlia el va interrogar sense presència dels querellants ni del jutjat barceloní.

Va haver de ser un historiador pagat per les parts el que va rastrejar els arxius de l’aviació fins a identificar 139 pilots. El jutjat va preguntar al ministeri de Defensa italià si en quedava algun de viu. Recentment, segons fonts consultades per l’ARA, ha arribat la resposta: n’han localitzat un centenar, però els dos més longeus van morir els anys 2005 i 2016. Pel que fa als tripulants del vaixell Eugenio di Savoia, que també va participar en un dels atacs, no s’ha identificat ningú.

Amb aquest resultat, el camí judicial s’estanca però té la virtut d’haver il·luminat un dels capítols més foscos de la història recent: ha convertit una causa judicial en una recerca històrica que incorpora documents de l’Archivio dell’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare i del ministeri de Defensa italià, que es mantindran a l’arxiu dels jutjats barcelonins. Segons la documentació que ha pogut consultar l’ARA, les autoritats italianes certifiquen que la majoria d’aviadors que van bombardejar Barcelona eren militars professionals que van escalar fins a la cúpula militar. Alguns van morir durant la Segona Guerra Mundial, però molts van viure més anys i van ser àmpliament condecorats, com ara Tullio de Pratto, un dels primers querellats, que va morir l’any 1981 i va rebre nou medalles al mèrit per la seva participació en la campanya espanyola, i el mateix Gnechhi, mort el 2016 i condecorat un any abans. En cap cas es tractava de voluntaris. El seu objectiu, com ja va certificar la investigació de l’historiador Edoardo Mastrorilli, era "colpir" la població.

És el que ja exposava en un dels seus escrits a una de les jutges de la Cort de Roma el lletrat de l’administració de justícia del jutjat 28, Joan Artur Saforcada, l’artífex de les continues peticions d’informació a Itàlia. Ha trucat a totes les portes: la de la justícia italiana, la dels magistrats d’enllaç entre Espanya i aquest país, la dels organismes judicials europeus Eurojust i Resej i la del ministeri de Defensa italià. En una comunicació enviada l’octubre del 2014 a una de les magistrades de la Cort, Saforcada ja advertia que l’objectiu dels bombardejos de la legió havia de ser "la desmoralització de la ciutadania d’acord amb les doctrines militars de l’època d’estendre el pànic entre la població civil". Mai va obtenir resposta.

L’escletxa de Luxemburg

L’objectiu dels querellants sempre ha sigut buscar un reconeixement i una disculpa per part de les autoritats italianes pels bombardejos. L’advocada d’alguns d’ells, Anaïs Franquesa, considera que Itàlia "ha esperat a respondre el temps suficient com perquè tots els responsables estiguin morts". Ara estudiaran quin és el següent pas. La certificació de les defuncions sembla tancar el camí al jutjat d’instrucció 28, però altres fonts judicials consultades per l’ARA apunten que el fet que Itàlia hagi trigat tant a donar una resposta obre la porta a poder denunciar aquestes dilacions davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg.