El Tribunal Constitucional anul·la la condemna al músic César Strawberry

BarcelonaEl ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la condemna d'un any de presó que el Tribunal Suprem va imposar l'any 2017 a César Augusto Montaña Lehman (César Strawberry), cantant del grup Def Con Dos, com a presumpte autor d'un delicte d'enaltiment del terrorisme per sis tuits que va publicar a Twitter. El TC considera que no es va valorar ni el contingut ni les circumstàncies que envoltaven aquells missatges. Als tuits, publicats entre novembre de 2013 i gener de 2014, l'artista parlava sobre els Grapo i mencionava el funcionari de presons segrestat per ETA José Antonio Ortega Lara, entre d'altres.

L'artista ho ha celebrat amb un tuit en què reivindica la llibertat d'expressió i el reconeixement d'altres artistes que la justícia espanyola ha intentat silenciar, com és el cas de Valtònyc, Pablo Hasel i Willy Toledo.

La condemna de 2017 del Suprem revocava l'absolució del cantant dictaminada anteriorment per l'Audiència Nacional, i defensava la sanció a Strawberry per fer públics missatges humiliants i de burla que "alimenten el discurs de l'odi i legitimen el terrorisme com a fórmula de solució dels conflictes socials".

Però aquest dimarts el TC ha donat a conèixer un fragment de la sentència, de la qual en els pròxims dies es publicarà tot el contingut, en la qual es reconeix la vulneració del dret a la llibertat d'expressió en entendre que el TS, amb la condemna, no va complir prou amb la valoració prèvia sobre si la conducta de l'artista era una mera manifestació d'aquest dret. El Suprem va rebutjar la necessitat de valorar, entre altres coses, "la intenció comunicativa en relació amb l'autoria, context i circumstàncies dels missatges emesos", afegeix la sentència.

El Constitucional rebat el Suprem

Per sotmetre a judici aquest assumpte, el TC ha hagut de fer una anàlisi exhaustiva tant de l'anàlisi de jurisprudència constitucional com de la del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el dret a la llibertat d'expressió, i conclou que la posició central que té aquest dret "exigeix ponderar necessàriament l'acte comunicatiu i els aspectes institucionals que envolten l'acte comunicatiu en relació amb la formació de l'opinió pública lliure i la lliure circulació d'idees que garanteix el pluralisme democràtic, per traçar els límits de la intervenció penal en la matèria".

Així, ha observat que el Suprem va actuar amb "absència de consideracions en relació amb la dimensió institucional de la llibertat d'expressió, perquè s'afirma que resultava irrellevant ponderar quina era la intenció –irònica, provocadora o sarcàstica– del recurrent a l'hora d'emetre els seus missatges en relació amb la seva trajectòria professional com a artista i personatge d'influència". El Suprem també hauria d'haver ponderat el context en el qual es van escriure els missatges i la línia de coherència personal de condemna a la violència com a via de solució de conflictes per part del cantant.

La sentència conclou afirmant que el TC "no desconeix els aspectes reprovables dels tuits formulats pel recurrent que es ressalten en les resolucions recorregudes per la referència al terrorisme com a forma d'acció política". Tot i això, "estima que l'imperatiu constitucional de respecte a la llibertat d'expressió impedeix categòricament extreure conclusions penals d'aquests elements sense ponderar també el fet que els tuits expressats són susceptibles de ser interpretats com a producte de la intencionalitat crítica en el terreny polític i social amb persones que ostentaven la condició de personatges públics en el moment en el qual van tenir lloc els actes comunicatius; i que, en un dels casos, havia pres una posició a favor d'un determinat partit polític".

El Suprem havia establert per a Strawberry la pena mínima prevista, que era d'un any de presó, i també el va condemnar a sis anys i sis mesos d'inhabilitació per exercir el seu càrrec, tenint en compte que els missatges van ser difosos en un compte de Twitter amb més de 8.000 seguidors.