Els tresors mortuoris que amagava el Mercat de Sant Antoni

Barcelona“La vida dels morts rau en la memòria dels vius”, va escriure el filòsof i polític romà Ciceró. Els romans creien que perduraven mentre algú recordés el seu nom i enterraven els seus morts als marges dels camins. Així els qui viatjaven llegien els noms de les làpides i els morts no s’esvaïen per sempre més. Part d’un ramal de la Via Augusta passava per l’actual Mercat de Sant Antoni barceloní i, amb les excavacions amb motiu de la reforma de l’edifici del mercat, ha quedat al descobert una calçada d’uns 50 metres gairebé intacta. I al costat de la via romana hi descansaven els morts. Els arqueòlegs del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona han localitzat una necròpoli que va estar en funcionament entre mitjans del segle I dC i inicis del segle II dC. “Va pertànyer probablement a una o diverses famílies d’extracció social elevada o acomodada”, assegura Emiliano Hinojo García, arqueòleg i director de la intervenció arqueològica.

Els romans eren molt laxos en els rituals i sota el Mercat de Sant Antoni s’han localitzat incineracions i inhumacions. Però la troballa més singular han sigut les restes de sis llits funeraris que es van fer amb fusta, ferro i bronze i es van revestir amb els ossos de bous i cavalls. “És la primera vegada que podem veure no només els llits sinó també el recinte on van ser cremats”, assegura Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino. Els ossos revestien part del llit amb què el difunt era traslladat i després incinerat, a vegades durant cinc o sis dies, en una pira. Era una cerimònia llarga en què s’orava, es plorava, es llançaven flors, es cantava i es tocava música.

“Els elements de decoració dels peus dels llits són vegetals i geomètrics, però sobretot destaquen els conjunts escultòrics relacionats amb el déu Bacus o Dionís en l’època grega”, assenyala Hinojo. A les peces que la restauradora Isabel Pellejero ha reconstruït amb els petits fragments de restes òssies localitzades es poden identificar alguns dels personatges que acompanyaven el déu del vi i del deliri místic, símbol del cicle de la mort i la resurrecció: les mènades dansaires, els silens i sàtirs, la indumentària de pell de lleopard o els instruments musicals. Els romans optaven normalment per la incineració dels adults però acostumaven a inhumar els infants. Al Mercat de Sant Antoni s’hi han trobat quatre adults i deu infants inhumats. Entre el seu aixovar hi ha un guttus (biberó) de ceràmica, vasets on es guardaven les llàgrimes de les ploraneres, plats, àmfores per al vi -els morts s’havien d’alimentar-, una gran quantitat de vidre i terracota i un petit amulet amb la representació del déu Bes, una deïtat egípcia, força lletja -tenia panxa i treia la llengua-, que protegia contra els mals esperits i a qui li agradaven les coses bones de la vida.

El retrat d’un adolescent

Mentre buscaven entre les restes cremades, els arqueòlegs van topar amb el primer retrat funerari, esculpit en marbre de Carrara, d’un barceloní: un adolescent de mirada lànguida i rostre delicat que probablement va viure -no se sap si a la colònia de Bàrcino o en una vil·la agrícola fora muralles- a l’època de la dinastia Júlio-Clàudia (del 27 aC al 68 dC). A prop del noi, un dels primers habitants de Bàrcino de qui podem conèixer el rostre, hi havia les restes d’una dona a qui van enterrar de bocaterrosa. “Acostumaven a enterrar així els criminals o els que morien d’una malaltia infecciosa o d’una forma violenta, perquè creien que així no podia contaminar els vius”, diu Miró. “En el cas de dones, es podria deure també a adulteris, avortaments o naixements de criatures deformes”, afegeix Hinojo.

En temps dels romans, els cementiris acostumaven a ser sempre fora dels nuclis urbans per qüestions d’higiene. Al voltant hi plantaven vinyes i plantes. “Vull que al voltant de les meves cendres hi hagi fruiters de tota mena i moltes vinyes. Perquè és absurd tenir en vida les cases ben parades i no tenir cura de les que haurem d’habitar més temps”, escrivia Petroni. “Ara estem fent anàlisis bioarqueològiques per saber quin tipus de plantes i vegetació hi havia”, diu Miró.

Museïtzar la Via Augusta

La previsió és que en un futur la Via Augusta que passa pel mercat sigui visible (es troba entre el terra del mercat i la primera planta de l’aparcament). El ramal que passava per Sant Antoni unia Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Bàrcino (Barcelona), i arribava fins a Ad Fines (Martorell), on enllaçava un altre cop amb la via principal. A prop hi havia un curs d’aigua canalitzat.

“Segurament són les restes d’un dels eixos de la centuriació de Bàrcino”, destaca Hinojo. Les centuriatio eren les quadrícules amb què es dividia la colònia. “És força excepcional perquè les quadrícules eren una ordenació simbòlica i no sempre quedaven reflectides físicament sobre el terreny”, afegeix Hinojo.