Els tresors del Castell de Peralada: un museu amb 100 anys d'història

PeraladaEl castell de Peralada, considerat Bé d'Interès Nacional, és una de les joies arquitectòniques més emblemàtiques de l'Empordà, famós per les seves dues torres imponents i els jardins decorats amb fonts, cignes blancs i plantes enfiladisses. El complex, propietat de la família Suqué Mateu des del 1923, és el teló de fons del festival de música clàssica que porta el seu nom. També és la residència particular de la nissaga, la seu d'un casino de luxe i funciona com a resort de cinc estrelles per a la celebració de casaments. Igualment, és un museu espectacular, on s'exposen al públic els objectes, les sales i la història de la col·lecció privada de la família Suqué Mateu, reconeguda mundialment pel seu valor artístic.

La història del palau es remunta al segle XIV, quan els vescomtes de Peralada van construir un castell fora muralla i van cedir una part del terreny als frares carmelites perquè hi fessin un convent annex. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els frares van marxar i la família comtal va tornar a Peralada, fins que el marquès hereu va posar el castell a la venda el 1923. Fa cent anys va comprar tot el conjunt l'empresari industrial Miquel Mateu i Pla, que en aquell moment tenia només 25 anys, per poder disposar de tot l'espai necessari per desenvolupar la seva passió pel col·leccionisme. "El castell s'havia de vestir i decorar, de manera que va començar una feina per buscar mobiliari, pintures i omplir la biblioteca, a l'estil de la museografia de la Catalunya del segle XX, que avui es conserva i s'exposa en el seu lloc original", explica Susana García, tècnica de conservació del Museu Castell de Peralada. Aquestes són quatre de les sales més importants de la visita, el preu de la qual és de 10 euros.

La biblioteca del castell és realment impressionant. Amb un terra escacat en blanc i negre, organitza dos pisos de vitrines de fusta on s'exposen prop de 100.000 volums de gran valor, oberts a consulta per a investigadors acadèmics. Miquel Mateu –que després va ser el primer alcalde franquista de Barcelona entre 1939 i 1945 i president de la Caixa de Pensions de 1941a 1972– era un gran bibliòfil i, en adquirir el palau, va omplir les lleixes de la biblioteca comprant milers de llibres amb característiques particulars. Destaquen manuscrits, pergamins, executòries de noblesa i fins a 200 incunables, amb clàssics d'Aristòtil, Ciceró, Ovidi o Claudi Ptolemeu, de qui s'exposa una Cosmographia amb mapes en color a doble pàgina impresos el segle XV. I, per damunt de tot, és famosa l'extraordinària col·lecció cervantina, una de les més importants del món en l'àmbit privat, que reuneix fins a 5.000 títols d'El Quixot, en un miler d'edicions diferents, traduïdes a 33 llengües.

L'altre gran puntal del museu és la col·lecció de vidre, la més rellevant de tot l'Estat. Reuneix més de 2.500 peces, des de l'Egipte faraònic fins al segle XIX, fetes de vidre opalí o esmaltat, provinents de les manufactures de Bohèmia, Murano o la Granja de San Ildefonso. S'hi troben objectes quotidians i de decoració, com copes, biberons, flascons de perfum, deslletadors, canadelles o bastons, de totes les formes, mides i estils. En aquesta mateixa sala, a la paret, també s'hi exposa una col·lecció de 1.500 exemplars de ceràmica i rajoles, quasi totes de producció espanyola, d'entre els segles XIV i XIX, així com una mostra de numismàtica exhibida a les vitrines.

L'església i el claustre del convent enganxat al castell són de tradició gòtica i per si mateixos ja mereixen la visita. El temple, on es realitzen alguns dels concerts del festival música, és d'una sola nau, amb capelles laterals i cobertura de fusta de l'orde mendicant. A l'altar major s'hi mostra el tapís Amor diví, fet sobre un cartó de Rubens el segle XVII i un capitell medieval del Mestre de Cabestany, provinent del monestir de Sant Pere de Rodes. A les capelles s'hi troben algunes de les pintures més valorades de la col·lecció de Mateu, com el Crist lligat a la columna de Hans Memling, la Verge de Granada de Petrus Christus II, la Verge de la llet del taller de Peter Paulus Rubens i l'Enterrament de Crist, que forma part de l’armari de les relíquies de la catedral de Burgos.

Més enllà del seu gust per l'art i la cultura, la família Suqué Mateu també està lligada a la indústria automobilística de luxe. Damià Mateu, pare de Miquel Mateu, va impulsar el 1904 la marca d'automoció Hispano-Suiza, juntament amb l'enginyer suís Marc Birkigt. Durant la primera meitat del segle XX els seus cotxes de carreres van aconseguir rècords en competicions de velocitat i els models esportius van causar furor entre personatges com Picasso, Einstein i Lluís II de Mònaco. Actualment la firma, ara sota la direcció del besnet del fundador, encara funciona i ha llançat dos nous projectes d'alt estànding. Al museu de Peralada hi ha una sala que explica aquesta història, amb models i plànols dels cotxes. "És important la presència de la Hispano-Suiza al museu perquè és un puntal del patrimoni industrial català, i tot i que se li va perdre la pista durant molts anys, va marcar un abans i després a Catalunya i Espanya", explica Susana García.