“Van trepitjar els drets dels infants i no es pot repetir”

BarcelonaTres minuts. Aquest és el temps que tenien els estudiants de set escoles del Guinardó i de la Barceloneta per llegir les seves reflexions sobre els bombardejos que el 7 de gener del 1938 van destruir l’Escola del Mar. En l’homenatge que es va fer ahir al matí al lloc on estava ubicada aquesta escola innovadora, construïda sobre la sorra de la Barceloneta per crear persones lliures amb esperit crític, els estudiants del segle XXI van reivindicar pau, igualtat, diàleg i fer les coses de manera diferent i original: “Tirar bombes és destruir, el contrari de crear, que és sinònim d’aprendre. Si caigués una bomba a la nostra escola destruirien una part de tots nosaltres”, llegia un dels alumnes d’Arc Iris. “No es pot concebre ni repetir, perquè van fer mal a gent que no hi tenia res a veure. Van trepitjar els drets dels infants i no es pot repetir”, reivindicava un altre estudiant de l’escola Alexandre Galí. “El meu desig és que no s’hagi de plorar per cap altra guerra”, deia una estudiant de l’Escola del Mar.

El pedagog Pere Vergés va fundar l’Escola del Mar el 1922. Els diaris estrangers en parlaven admirats. Era un projecte revolucionari perquè mai abans s’havia construït sobre la sorra i arran de mar -es volia millorar la salut dels infants-, no feia cap diferència entre nens i nenes, s’aprenia a pensar i no a memoritzar, s’escoltava música i es llegien molts llibres en una biblioteca immensa. Tots els alumnes tenien una responsabilitat: feien de cronistes, de governants, de meteoròlegs i publicaven la seva pròpia revista.

“A mi sempre em tocava fer de cronista. Anàvem molt a la biblioteca i sèiem a terra. El Vergés ens posava molt Mozart. En aquella escola et senties gran, perquè la relació amb els mestres era de tu a tu i confiaven en nosaltres, ens donaven responsabilitats”, assegura Maria de Cervelló, que té 92 anys i va anar a l’Escola del Mar durant tres anys. “Era completament igualitària, era tot tan natural que ni distingies entre nois i noies. Eren com petites repúbliques escampades per tota l’escola”, afegeix la Maria.

Passió per les cròniques

Anna Miralles, que té 94 anys, va anar a l’Escola del Mar fins als 14. Li agradava molt fer de cronista: “Jo volia ser periodista i sempre deia al Pere Vergés que em deixés redactar, que ho faria molt bé”, explica l’Anna. “Si hi haguessin hagut moltes més escoles com l’Escola del Mar hi hauria ciutadans millors”, assegura. Ahir Anna Miralles va escoltar amb atenció els discursos dels infants: “Tal com han parlat els nens, crec que el que volia transmetre Pere Vergés ha arrelat”.

La iniciativa de l’homenatge a aquesta escola pionera és de l’historiador Mariano Pesin, que també va reivindicar una taula de memòria en el lloc que ocupava l’escola, que ahir es va inaugurar. A la taula s’explica la història d’aquesta escola trencadora i com les bombes que van tirar dos aparells italians Savoia SM.81 provinents de Palma i comandats pel capità Rampaldi la van reduir a cendres. Ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va defensar la importància de l’escola pública catalana: “L’escola pública catalana és un tresor democràtic que tenim i estimem i que no es toca, perquè és la nostra”, va afirmar. “El fet que la primera alcaldessa de Barcelona sigui d’origen popular té molt a veure amb l’escola pública”, va afegir. Per a Colau, el franquisme no va destruir el llegat de Vergés: “Es van fer coses trencadores, innovadores i valentes i avui és un referent ben viu de la renovació pedagògica”, va dir.

Com explicava ahir l’actual directora de l’Escola del Mar, Teresa Guillaumes, les bombes van destruir l’edifici però no l’ànima de l’escola, perquè Pere Vergés la va reobrir poc després a Montjuïc i més tard la va traslladar al seu barri actual, el Guinardó. “Quan les bombes van destruir l’escola, Vergés ens va dir que no ens preocupéssim perquè l’escola continuaria”, recordava ahir l’exalumne Núria Andreu. De l’Escola del Mar de la Barceloneta, l’actual Escola del Mar en conserva un tros de fusta cremada per no oblidar mai el somni pedagògic que el seu fundador va aixecar sobre la sorra.