El trencaclosques de Denis Villeneuve

Enviat especial a Sant SebastiàEl tema del doble és un clàssic del cinema. Cineastes com Hitchcock, De Palma, Lynch i Kieslowski han explotat les possibilitats d'un recurs especialment agraït a la pantalla, que ofereix infinites possibilitats per abordar qüestions com la identitat i posar en dubte la nostra percepció de la realitat. Si divendres era Annette Benning qui es topava amb el doble exacte del seu marit mort a The face of love, ahir al Festival de Sant Sebastià va ser el torn de Jake Gyllenhaal, que se les va haver amb el seu propi doble a Enemy .

El film, aspirant a la Concha d'Or, és el primer dels dos treballs que Denis Villeneuve presentarà aquest any a Sant Sebastià. "Són coses que passen. Estàs anys sense que aparegui cap projecte i de cop i volta et trobes que en tens dos", explicava el director. L'altre, el drama familiar Prisoners , també amb Hugh Jackman, és un dels títols que més sonen de cara als Oscars. Enemy és la primera que va dirigir, "la més personal", segons Villeneuve, i no és arriscat aventurar que també serà la més estranya i radical de les dues. A la superfície, el film pot semblar un thriller psicològic sobre un professor d'història que s'obsessiona pel seu doble perfecte, un actor de tercera que apareix en un parell de pel·lícules. Però només és l'excusa sobre la qual el director traça un malson angoixant en què la identitat d'un personatge es dissol sobre l'altre, un festival d'al·lucinacions i paral·lelismes que es projecta sobre una ciutat freda i deshumanitzada. "Parla de l'inconscient, i de l'impacte que té el passat en les nostres decisions -explicava Villeneuve-. De vegades sembla que algunes decisions les prengui el nostre pitjor enemic".

Quan els dobles contacten l'un amb l'altre, el que semblen dues identitats separades comencen a barrejar-se. La pel·lícula evita deliberadament definir la naturalesa d'aquesta dualitat fragmentada. "Per desgràcia, Enemy és una pel·lícula que cal veure dues vegades per acabar-la d'entendre, un trencaclosques que cal completar, però així ha de ser", va assegurar Villenueve. Enemy va néixer com a versió cinematogràfica d' El hombre duplicado , la novel·la de José Saramago. L'escriptor va morir abans de llegir el primer esborrany del guió. "D'alguna manera, això em va alliberar per fer una adaptació més lliure -confessa el director-, una interpretació molt personal. És per això que vam canviar el títol, per agafar distància respecte a la novel·la".

La decisió sembla encertada, ja que Enemy treballa en essència a partir dels codis del cinema, i tot i la seva gravetat no deixa de ser un joc lúdic amb ecos del cinema de De Palma però passat pel filtre angoixant de les atmosferes cronenbergianes.