Folch i Camarasa, un treballador discret

Ens vam conèixer a finals dels 50 amb motiu de la publicació d’Els set pecats capitals vistos per 21 contistes, en homenatge a Víctor Català, que vivia els últims anys a l’Escala. Els quatre gats que repreníem l’edició en la nostra llengua coincidíem a les presentacions de la Terrassa Martini o a la Nit dels premis de Santa Llúcia. La del 1964 el va tenir com a protagonista perquè La visita va guanyar el Sant Jordi. Pocs anys abans ja s’havia emportat el Joanot Martorell amb La maroma. Sempre va sentir un amor i un respecte extraordinari pel seu pare, a qui va dedicar un llibre ple de tendresa ( Bon dia, pare, 1968), a més d’escriure una pila de guions que van convertir un dels personatges del pare, en Massagran, en un heroi del còmic, dibuixat per Josep M. Madorell.

Amb el Manual del perfecte escriptor mediocre (1991) va utilitzar la ironia per posar en evidència alguns tics de la professió. Penso que no va ser prou conscient del seu talent literari, malgrat l’èxit de públic que van tenir algunes de les seves novel·les. I, com tants altres de la seva generació, es va guanyar la vida traduint.