Una ‘Traviata’ “amb pantalons” al Festival de Peralada

BarcelonaEl director d’escena Paco Azorín vol omplir de significat feminista la crida Sempre libera! del final del primer acte de La traviata. Violetta, la protagonista de l’òpera de Verdi, és “una dona lliure que no necessita cap tutela per ser ella mateixa en tot moment i per estimar amb tota la llibertat d’Alfredo”, diu Azorín. I aquesta és la idea amb què ha bastit el muntatge de La traviata que s’estrenarà al Festival de Peralada, on es representarà els dies 5 i 7 d’agost amb la soprano Ekaterina Bakanova (Violetta Valery), el tenor René Barbera (Alfredo Germomt) i el baríton Quinn Kelsey (Giorgo Germont), i amb Riccardo Frizza dirigint l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. “M’agraden molt el reptes i les novetats, i també la idea de portar l’òpera al nostre temps perquè el públic pugui identificar-s’hi”, explica Bakanova, que aquests dies està cantant Les pêcheurs de perles al Liceu.

El propòsit d’Azorín no és subvertir un dels títols més populars del repertori operístic, l’argument del qual s’inspira en La dama de les camèlies, d’Alexandre Dumas, sinó canviar el punt de vista amb petits detalls. “A La traviata [L’extraviada] tradicionalment preval la mirada dels homes, la de l’Alfredo i el seu pare. I al segle XXI no pot ser que la dona ja estigui condemnada des del títol. A més, en el meu muntatge no hi ha cap relació entre la conducta de la Violetta i la seva malaltia, la tuberculosi. Això és un determinisme del segle XIX que no té ni cap ni peus”, diu Azorín, que és a Barcelona assajant la reposició de Tosca que tornarà al Liceu el 9 de juny.

La inspiració de George Sand

Explica Azorín que va ser la directora escènica Carme Portaceli qui el va ajudar a “veure el món amb els ulls de les dones”. “Soc molt feminista gràcies a ella, que és com la meva germana gran”, afegeix, abans de dir que el referent conceptual de la seva Violetta és l’escriptora George Sand, pseudònim masculí d’Amantine Aurore Lucile Dupin, que “havia de vestir-se d’home per accedir a la intel·lectualitat de la seva època però que no amagava que era una dona”. Azorín, per tant, volia “una Violetta amb pantalons”, “una Violetta còmoda però també amb talons”... “Això dels talons ho haurem de negociar”, fa broma (o no) Bakanova, tota una especialista en aquest rol verdià. Però ¿com notarà el públic de Peralada aquesta mirada feminista en una producció “d’estètica atemporal”? Per exemple, en el vestuari que ha dissenyat Ulises Mérida i en una opció cromàtica dominada precisament pel violeta. “El vestuari acompanya l’al·legat feminista que ha fet el Paco”, diu Mérida, un dissenyador que assegura que les seves col·leccions vesteixen “dones lliures, segures i fidels a elles mateixes”. “M’ho estic passant pipa sortint dels límits que jo mateix com a marca m’imposo en les meves col·leccions”, admet Mérida, a qui Azorín va contactar mitjançant una amiga comuna, l’actriu Carmen Machí.

Pel que fa a la disposició escènica, mantindrà una de les constants de l’estil del director de Iecla: un inici “més realista” i una progressió fins a arribar a un tercer acte “més oníric”. També avança que hi haurà “uns billars” i una plataforma horitzontal que es convertirà en una paret... Tot plegat per ajudar a explicar “què és La traviata avui”, diu Azorín.