El trauma de tenir un avi nazi
'Les flors d'ahir', una comèdia amb l'Holocaust de fons inaugura el 'Cicle de cinema alemany actual'
BarcelonaAfrontar el passat no és gens fàcil. Alemanya, a diferència d'altres països, fa molts anys que desenvolupa programes de memòria. La Segona Guerra Mundial i el nazisme s'estudien a les escoles i és obligatori per als alumnes visitar un camp de concentració. La responsabilitat col·lectiva dels crims nazis, almenys col·lectivament, s'ha assumit. Però quan es tracta d'enfrontar-se a la història familiar, a Alemanya encara li queda un llarg camí per recórrer. Aquesta és l'opinió de Danny Krausz, el productor de 'Die Blumen von gestern' ('Les flors d'ahir') que avui inaugura el 'Cicle de cinema alemany actual' a Barcelona, que es podrà veure a la Filmoteca fins al 5 de novembre.
Krausz, nascut a Àustria i amb un avi que va patir la persecució nazi per ser jueu i un altre que va morir lluitant amb l'exèrcit nazi, assegura que tots els esforços del govern alemany per formar a les escoles no han ajudat a lidiar amb la història de forma individual: "Segons el llibre 'Mi abuelo es un nazi', un 30% dels alemanys creuen que els seus avantpassats formaven part de la resistència antinazi i menys d’un 1% creuen que tenien a veure amb l’antisemitisme i els crims nazis", assegura. Tot i així, Alemanya avantatja Àustria: "Àustria no va admetre fins als anys 80 la seva responsabilitat i el seu passat nazi", explica. El passat, doncs, no s'ha tractat tant a les aules austríaques: "A Alemanya seria impensable tenir candidats d'extrema dreta com a Àustria", precisa el productor alemany.
'Die Blumen von gestern' ('Les flors d'ahir'), del director Chris Kraus, explica en clau de comèdia la història d'un amor entre un historiador alemany (net d'un nazi) especialitzat en temes de l'Holocaust i una jove francesa neta de supervivents jueus. "La idea inicial era que la neta d'una víctima i el net d'un botxí parlessin, riguessin i dormissin junts", escriu Kraus. En opinió del director l'única manera de parlar sobre un tema tabú, el passat nazi de la família, era amb irreverència.
Crítiques per fer comèdia
"Feia dotze anys que investigava obsessivament la història familiar i va descobrir coses ben diferents de les que pensàvem els pares i nosaltres. El meu avi i dos germans van participar de manera terrible en la Segona Guerra Mundial. Descobrir-ho va ser demolidor", diu Sigrid Kraus, directora editorial de Salamandra i cosina del director. Kraus no pot evitar emocionar-se quan recorda quan van descobrir el seu passat familiar. "És dolorós però se n'ha de parlar, ha de sortir perquè si no encara fa molt més mal", afegeix l'editora.
Afrontar aquest tema en forma de comèdia li ha valgut algunes crítiques al film que va guanyar el Gran Premi del Festival de Cinema de Tòquio l'any passat: "Alguns consideren que ens mofem de l'Holocaust, cosa que és totalment falsa, i d'altres critiquen que parlem del tema i diuen que la història dels avantpassats s'hauria de silenciar", assegura el productor del film. Per tot plegat, Krausz està especialment orgullós dels premis que ha rebut als festivals de cinema jueus.
Krausz està convençut que s'han de plantejar altres maneres de transmetre el passat de manera pedagògica. "Estudis recents demostren que la majoria de joves d'Israel rebutgen visitar un camp de concentració; hem de buscar maneres de commoure, d'apel·lar a la nostra societat", opina. "El cinema alemany cada vegada és més divers, hi ha moltes més directores i s'afronten temes que fa deu anys serien impensables. 'Benvinguts a casa dels Hartmann' [una comèdia sobre l'acollida dels refugiats] ha tingut 3 milions d'espectadors, això fa una dècada no hauria sigut possible", afegeix el productor.
Aquesta és la sisena edició del cicle: "És una via apassionant per descobrir les novetats del cinema alemany que o arriben tard o no arriben a les pantalles comercials", assegura el director de la Filmoteca, Esteve Riambau. Dissabte el certamen comptarà amb la presència del director suís-alemany Dani Levy, que presentarà la pel·lícula 'Die Welt der Wunderlichs' ('El món dels Wunderlich'). La protagonista és una jove, mare soltera i músic fracassada, que lluita per una segona oportunitat a la vida combatent també amb els seus familiars que tenen diferents trastorns psíquics. El 24 d'octubre, el director Andres Veiel presentarà 'Beuys', un documental sobre l'artista plàstic Joseph Beuys, que es va estrenar en l'última edició de la Berlinale.
També es podrà veure 'Casting' una sàtira sobre el món de la televisió que ret homenatge a Rainer Werner Fassbinder o '24 Wochen' ('24 setmanes') que relata el dilema d'una parella que descobreixen que el nadó que esperen té greus discapacitats. 'Die Akte 'General'' ('L'expedient General'), que s'inspira en Fritz Bauer, el fiscal general que va investigar els crims nazis o 'After spring comes fall' ('Després de la primavera arriba la tardor'), un thriller protagonitzat per una jove kurda que fuig de Síria enmig de la guerra civil actual, són altres pel·lícules del cicle.