"Traslladar les pintures a Sixena seria una temeritat"

BarcelonaEn plena Guerra Civil, l’any 1937, el comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va publicar un llibre titulat, en francès, La salvaguarda del patrimoni artístic i històric de Catalunya. Malgrat que és molt breu, el relat de com els experts de la Generalitat van salvar de la destrucció béns patrimonials de Catalunya i l’Aragó evoca el valor de les persones que hi van participar. “La delegació de Lleida va portar a un lloc segur el tresor romànic de la catedral de Roda i els retaules i les arquetes pintades de Sixena. La Secció de Patrimoni artístic de la Generalitat hi va enviar alguns experts. Les pintures murals de la sala capitular de Sixena, que després de la crema del monestir havien quedat sense sostre i exposades a la rudesa del clima, van ser arrencades”. Aquell episodi és, vuit dècades després, una font de litigis de l’Aragó contra Catalunya.

El jutjat de primera instància número 2 d’Osca va condemnar ahir el Museu Nacional d’Art de Catalunya, on estan exposades les pintures de Sixena, a retornar-les. És la primera sentència del segon dels litigis que enfronta les dues comunitats. L’altre afecta 97 objectes del monestir que es troben el Museu de Lleida i al MNAC. La jutgessa d’Osca considera les pintures murals com un bé immoble inseparable de l’edifici del qual van ser arrencades. També diu que l’informe aportat per la Generalitat és “poc precís” i qüestiona que l’arrencament de les pintures fos “l’últim recurs” per salvar-les.

Vila i Collboni tanquen files

El conseller de Cultura, Santi Vila, i el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, van tancar files ahir amb el director del MNAC, Pepe Serra, en una roda de premsa d’urgència per abordar la situació a la sala on es poden contemplar els murals, que van ser salvats per l'historiador de l'art Josep Gudiol. “Discrepem d’aquesta resolució. Presentarem un recurs immediatament davant l’Audiència Provincial d’Osca i considerem que aconseguirem convèncer i persuadir les autoritats judicials de la conveniència que aquestes pintures es quedin on són, al MNAC, perquè és la millor institució per garantir-ne la conservació, la protecció i la difusió”, va dir el conseller. El termini per presentar el recurs finalitza el 2 de setembre.

Les pintures, a més, es troben en un estat de conservació molt delicat. “Arrencar unes pintures que ja van ser arrencades seria un risc que no ens podem permetre. Porten incorporades les cendres de l’incendi i, literalment, se’ns podrien desfer a les mans. Voler traslladar-les seria una autèntica temeritat i un atemptat en matèria de patrimoni”, subratlla el conseller. L’Aragó acusa la Generalitat d’haver robat els murals de Sixena i afirma que el contracte que van signar les monges del monestir per cedir-les de manera indefinida a la Generalitat és “fals”. Les demandants en aquest litigi són les monges, que van cedir poders al govern d’Aragó perquè sol·licités la restitució dels murals. A més del MNAC, la demanda també incloïa l’Estat i, per intervenció voluntària, la Generalitat. Pel que fa a l’actuació de l’Estat en aquest litigi, la jutge ara no li dóna legitimitat perquè als anys 50 la direcció general de Belles Arts no va complir la petició de la Diputació d’Osca de traslladar les pintures a l’Aragó.

“Volem donar suport al MNAC, al seu director i al seu patronat, i refermar el nostre suport en totes les accions legals que la Generalitat emprengui en la defensa d’aquest patrimoni i la seva unitat”, va afirmar Jaume Collboni. Tanmateix, la jutgessa considera que l’arrencament s’hauria pogut evitar tornant a posar un sostre a la sala de Sixena i estabilitzant els murs i els arcs.

Pressió per tornar els objectes

En el cas dels 97 objectes del monestir de Sixena, el jutjat de primera instància i instrucció número 1 d’Osca va fer públic ahir que desestima el recurs de revisió que la Generalitat va presentar per evitar haver d’executar el retorn provisional de les peces el 25 de juliol. La interlocutòria ordena a la Generalitat comunicar, el 20 de juliol com a molt tard, “de quina manera procedirà al trasllat dels béns i a quina hora arribaran al lloc assignat per poder adoptar les mesures necessàries”. L’advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, no descarta, si la Generalitat no presenta aquest pla d’actuació a temps, demanar ajuda a la Brigada de Patrimoni Històric de la Policia Judicial perquè s’executi la sentència. I com que per aquesta via de moment ha tingut èxit, també vol sol·licitar el retorn provisional dels murals.

Pel que fa a l’execució del retorn temporal dels objectes, Vila va explicar que és “obligatori” i que el procés es desenvoluparà en dues fases. “El Govern està preparant un escrit adreçat a la jutgessa d’Osca per advertir que tenim interès a complir aquesta resolució judicial; ni el conseller de Cultura ni el director del MNAC en són propietaris i es deuen a un marc legal català que obliga preceptivament a prendre una sèrie de decisions”, va dir Vila. A més, i abans d’autoritzar la sortida dels objectes, el conseller ha convocat la Junta de Museus el 13 de juliol, que emetrà un informe perceptiu i no vinculant, i ha instat el departament d’Economia a descatalogar-los. Probablement els tràmits s’allargaran fins després del 25 de juliol. Tanmateix, la Generalitat té interposat un recurs sobre la propietat a l’Audiència Provincial d’Osca. En cas de sentència desfavorable, encara podria recórrer al Tribunal Suprem.

El valor afegit que un museu dóna a l’art

“Sempre, la situació ideal d’un bé és que estigui ubicat on es va produir. La d’un bé ben conservat. Però aquí estem parlant d’una cosa completament diferent, i els criteris internacionals són uns altres. Aquí parlem d’un bé que queda calcinat i del qual falta gairebé tot”, va dir Pepe Serra sobre les vicissituds de les pintures murals de Sixena. “En una operació de salvaguarda com aquesta es crea un nova realitat, que és la que tenim a les sales, exposada juntament amb la millor col·lecció de pintura mural romànica. I en aquest context, guanya valor. Aquesta realitat s’ha de preservar, perquè malauradament el bé original no es preserva”, va explicar el director.

A banda de la qualitat dels murals i el seu estat de conservació, Pepe Serra va subratllar el valor afegit que el MNAC aporta a aquests murals, en la mesura que la institució té una vocació “universal”. “El risc de traslladar les pintures és infinit, per un benefici que és nul. En canvi, els beneficis de deixar-les aquí són extraordinaris”, va assegurar el director del MNAC.