Les traduccions de poesia al català viuen un gran moment

BarcelonaBona part de les editorials independents que actualment publiquen en català assumeixen riscos remarcables a l’hora d’intentar ressituar clàssics en el cànon. Si aquestes editorials publiquen poesia -un dels gèneres menys venuts- els riscos s’eleven al quadrat. “A la col·leció D’Ací i d’Allà fins ara hem publicat catorze títols de poesia -recorda Jordi Raventós, d’Adesiara-. Hem fet l’ Obra poètica de Georg Trakl, el Devocionari domèstic de Bertolt Brecht, Venjança i altres poemes, d’Aleksandr Blok, els Poemes de Rupert Brooke i les Quartetes d’Omar Khayyam”. Raventós fa aquest petit exordi per presentar els dos nous títols de la col·lecció, un volum de Iannis Ritsos -el tercer que publiquen, que inclou els monòlegs Persèfone, Àiax i Filoctetes - i Els Cantos pisans, d’Ezra Pound. Del primer se n’ha ocupat Joan Casas, gran divulgador de l’autor grec. Del segon, Francesc Parcerisas, que el 2000 ja es va endinsar en la poesia del nord-americà amb Un esborrany de XXX Cantos (Edicions 62 / Empúries).

Els setze anys que separen un volum i l’altre són simptomàtics de l’evolució de la publicació de poesia en català. A mesura que Grup 62 ha anat abandonant el gènere -per la seva poca rendibilitat a gran escala-, diversos projectes petits han apostat per publicar llibres de poemes. Ha sigut el cas de LaBreu, que treballa en l’obra completa de Paul Celan al català, Edicions de 1984, que ha assumit volums de dimensions considerables - Fulles d’herba, de Walt Whitman, els Poemes escollits de Joseph Brodsky i la Poesia completa d’Anna Akhmàtova, entre d’altres-, les plaquettes d’Edicions Poncianes -a les quals cal sumar poemaris de Pier Paolo Pasolini i Kenneth Patchen- i la feina de la mallorquina Lleonard Muntaner, que després de publicar traduccions de João Cabral de Melo, Sophia de Mello Breyner i Konstandinos Kavafis va tirar endavant la col·lecció La Fosca el 2009 amb un volum de Francesc Vallverdú.

Entre les traduccions que han publicat hi ha títols de Stefano Benni i l’antologia de Marin Sorescu Per entre els dies. Acaben de presentar Per a una tomba d’Anatole, de Stéphane Mallarmé, traduït per Rosina Ballester i Josefa Contijoch. “La nostra intenció és publicar una o dues traduccions a l’any -explica l’editora Maria Muntaner-. Fa uns quinze anys no hi havia tanta visibilitat dels traductors ni de les editorials que publicaven els llibres”. Del volum de Mallarmé en destaca “la proximitat i actualitat”. I afegeix: “La motivació que va portar l’autor a escriure’l, la pèrdua d’un fill, és colpidora. Encara ara, si llegeixes el llibre tot seguit et quedes sense aire. Mallarmé va escriure Per a una tomba d’Anatole fa gairebé un segle i mig, però la seva poesia era tan avançada que encara ara es llegeix com si s’hagués fet ahir”. Entre els projectes que preparen de cara als pròxims mesos hi ha una antologia del romanès Nikita Stanescu, L’ignorant, de Philippe Jaccottet, i el recull Com elles, a cura de Mireia Vidal-Conte, que aplega una breu selecció de l’obra de quaranta poetes, entre les quals hi ha Ingeborg Bachmann, Adrienne Rich, Alejandra Pizarnik, Antònia Vicens, Virginia Woolf i Rose Ausländer.

Omplir buits significatius

Més enllà del gust personal dels editors, una de les missions que tenen al cap és omplir buits incomprensiblement desatesos fins ara. Edicions de la Ela Geminada acaba de publicar D’Arquíloc a Teognis. Poesia lírica grega. “Són els fonaments de la cultura grega i, per extensió, de l’occidental -diu Oriol Ponsatí-Murlà-. Fins ara teníem l’èpica d’Homer i les tragèdies de Sòfocles, però faltava la poesia lírica, de la qual s’ha ocupat Joan Ferrer Gràcia, que ja va traduir el volum De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic ”. Entre els noms inclosos al volum hi ha Cal·lí, Tirteu, Semònides, Soló, Xenòfanes i Teognis de Mègara: les seves elegies ocupen gairebé la meitat del volum. “Ja la vergonya entre els homes ha quedat destruïda: / sobre la terra, ara sí, campa el desvergonyiment”, escrivia al segle VI aC.

Ela Geminada s’ha proposat “establir un diàleg entre la tradició poètica grega i la contemporània”. És per aquest motiu que també acaba d’editar Repeticions, de Iannis Ritsos, en versió d’Eusebi Ayensa. “Si comparem el panorama de fa quinze anys amb l’actual veiem que les microeditorials han permès la proliferació i diversificació de traduccions de poesia -recorda Ponsatí-Murlà-. Aquest procés ha avançat en paral·lel a la desatenció de la poesia per part de Grup 62. No ha tingut, en cap cas, l’efecte de deixar un buit”. Les vendes mitjanes de traduccions de poesia voregen els 300 exemplars. Edicions de la Ela Geminada n’ha aconseguit col·locar 600 dels Poemes francesos, de Rilke, i 400 dels Robaiyat (Cançons de beure), de Fernando Pessoa.

Idees d’una gran singularitat

El ventall d’editorials que publiquen traduccions de poesia al català amb més o menys regularitat ha crescut en els últims anys. Bromera ha donat a conèixer recentment la versió de Jordi Sebastià de Memòria d’un altre riu, del portuguès Eugénio de Andrade, un intrigant recull de poemes en prosa. Ara Llibres s’atreveix amb un Shakespeare inèdit, Venus i adonis, a càrrec de Salvador Oliva, i Edicions del Buc -que prepara un poemari de Louise Glück- ha apostat per la intensa veu del gallec Lois Pereiro a Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995), traduïda per F. Escandell: “Saber-se a prop de la mort / i el cos és un paisatge de batalla: / una carnisseria en el cervell”.

Després de publicar una antologia de poesia algueresa, Saldonar aposta per Tema de l’adéu, de l’italià Milo De Angelis. Godall acaba de presentar la traducció de Joan Todó de Rufaga d’un, de Mark Strand. La Desclosa, per la seva banda, publica Música de cambra, de James Joyce, un recull exquisit i delicat que Paulí Arenes descriu al pròleg com un magnífic “exercici literari” on es mostra una història d’amor en “totes les diverses etapes”. Edicions Els Llums, finalment, s’ha atrevit amb la Poesia reunida de Dylan Thomas. “En català es continua traduint poc, tard i amb una qualitat diversa -reconeix l’editor Joan R. Riera-. El cas de Thomas és paradigmàtic. És un dels grans noms de la poesia del segle XX i hem hagut d’esperar més de 60 anys després de la seva mort per poder llegir-lo en la nostra llengua”. En la traducció d’Isidre Martínez Marzo llegim: “Rebel·la’t, sí, rebel·la’t: que no mori la llum”. El vers exemplifica la feina tenaç i arriscada dels petits editors perquè la traducció de versos al català no s’apagui.