Tradició i modernitat en una tarda de Stravinsky a Terrassa

'Tarda de Stravinsky'

Factoria Cultural de Terrassa. 9 d'octubre

Aquest any es commemoren els 50 anys de la mort d’Igor Stravinsky, un músic que va revolucionar la història de la música i de la dansa. Per aquest motiu, el Balletto del Sud, dirigit per Fredy Franzutti, ha recuperat el seu programa Tarda de Stravinsky, estrenat el 2014, que hem vist aquest cap de setmana a la Factoria Cultural de Terrassa. L’ocell de foc de Franzutti és una revisitació del ballet original de Mikhaïl Fokin inspirat en una faula russa però transportat al món del còmic i de la pel·lícula Conan el bàrbar, de John Milius. Veure el protagonista, Matias Iaconianni, i els seus col·legues amb un casc amb banyes en una coreografia de llenguatge acadèmic clàssic desconcerta. Amb tot, el ballarí va convèncer pel físic imponent i la força del ball. La princesa Zarievna, a càrrec d’Alice Leoncini, va ser delicada i alegre en el seu paper, mentre que Carlos Montalván va convèncer com a mag Kasxei, tot i que semblava més el Nosferatu de Murnau per les seves llargues ungles. L’estrella va ser sens dubte Núria Salado, un magnífic ocell de foc vestit de flamants plomes vermelles que recordava la ballarina Rosella Hightower amb els seus eterns vestits de plomes. Àgil, energètica, de salts espectaculars i moviments petits i ràpids, la barcelonina va combinar a la perfecció estil i expressivitat incisiva.

A La consagració de la primavera, Franzutti transporta la història al sud d’Itàlia, en una coreografia totalment moderna que recorda les de Béjart o Pina Bausch. Amb tota la companyia dalt de l’escenari, els moviments s’adapten perfectament als sons durs i violents de la partitura, amb contraccions, girs i una massa de gent ballant en cercles enriquida per una expressivitat forta que deixa l’espectador sense alè. El punt àlgid és quan la donzella, interpretada per Alice Leoncini, és escollida per al sacrifici i la coreografia s’intensifica fins a crear una forta sensació d’angoixa molt ben trobada.Tarda de Stravinsky és una producció potent que combina la tècnica acadèmica amb el contemporani gràcies a la capacitat d’uns ballarins versàtils, ben preparats tècnicament i amb una gran capacitat expressiva.