'Touch me not', un viatge terapèutic d'alliberament

Direcció i guió: Adina Pintilie. 123 minuts. Romania, Alemanya, República Txeca, Bulgària i França. Amb Laura Benson, Tómas Lemarquis i Christian Bayerlein

Deia Michel Foucault que mai podrem fugir del nostre cos perquè "és el lloc absolut, el petit fragment d'espai amb el qual, en sentit estricte, jo em corporitzo". Malauradament, per molt absolut que sigui, el cos no ha estat mai del tot nostre i ha sofert, i encara pateix, el fet d'haver-se convertit en un territori de control per part de les pràctiques polítiques normalitzadores i també en un de subversió i resistència. La romanesa Adina Pintilie ha construït la seva 'opera prima', 'Touch me not', al voltant de les conseqüències del pes ideològic sobre els cossos, en tant que se situa contra els discursos normativitzadors que disciplinen cossos, desitjos, sexualitats i emocions. Basculant entre la ficció i la no-ficció, Pintilie proposa la història d’una dona en la cinquantena amb problemes d’intimitat i el seu viatge terapèutic d’alliberament, en una mena de llarga 'performance' de gèlida estètica 'new age' i artificis redundants que, malgrat algunes impostures de posada en escena, aconsegueix transmetre una sensació de vulnerabilitat i de veritat. Bona part de les seves virtuts es troben en els secundaris que acompanyen la transformació de la protagonista, tots ells actors i actrius no professionals i activistes a diferents nivells en la vida real que exploren i volen recuperar una certa idea de contacte i de gestos de plaer perduts.