Tots volem el millor per a ella

A la cançó Making plans for Nigel , una joia del pop britànic, el grup XTC cantava que tots plegats estaven intentant arreglar el futur d'un tal Nigel, perquè tots sabien el que era el millor per a ell. Alguna cosa semblant passa en la segona pel·lícula de Mar Coll. Tota la família de la Geni -que des que va tenir aquell accident de cotxe està molt desorientada, la pobra- sembla decidir sobre la seva vida. I ella... ella encara està més atabalada davant aquesta pressió del seu entorn perquè recuperi la normalitat (la felicitat!) una altra vegada. Que poc entenen que després d'una experiència propera a la mort la Geni s'ha adonat que no li agrada gens la vida que ha dut i que voldria reinicialitzar els darrers vint anys i tornar-los a viure prenent ella les regnes del seu destí, sense doblegar-se davant les convencions.

Estem davant, doncs, de la història d'una fuga (i potser, precisament per això, un guió amb més aire i menys pes del text hauria estat més apropiat). Un relat sobre una dona que fa crac que serveix a la directora catalana per parlar d'unes esquerdes en la institució familiar que mai s'imaginaria Daniel Sánchez Arévalo. Tot i que posats a trobar-li parella a la cartellera actual, Tots volem el millor per a ella completaria una insòlita doble sessió amb Gravity : els dos films parlen de personatges femenins en la mitjana edat que estan perduts en la foscor de l'espai (una literalment, l'altra metafòricament). La diferència és que la Geni tria continuar surant a la deriva. Perquè, si se'm permet l'embarbussament: qui vol tornar a tocar de peus a terra quan el terra és aquest terra?