Tots els homes de Coderch

BarcelonaAls arquitectes a vegades se’ls acusa de parlar només perquè els entenguin els col·legues, però el cineasta Poldo Pomés i el seu equip han reunit un reguitzell de testimonis excepcionals al documental Recordando a Coderch. Una vintena d’arquitectes com Oriol Bohigas, Rafael Moneo, Josep Llinàs, Oscar Tusquets, Carles Rahola, Josep Benedito, Carlos Ferrater, Federico Correa i Emili Donato, alguns dels quals van treballar al l’estudi de Coderch, col·laboradors històrics del seu despatx i també el seu fill, l’arquitecte Pepe Coderch, recorden, sovint amb força sentit de l’humor, com vivia i treballava Josep Antoni Coderch, l’autor de la Casa Ugalde i de les Torres Trade. A més dels arquitectes, també hi apareix mossèn Ballarín, el millor amic de l’arquitecte. La pel·lícula es pot veure fins al 30 de gener cada dimarts a les sis de la tarda a la botiga de mobles Mínim, ubicada als baixos de l’edifici Monitor, del mateix arquitecte, a la Via Augusta de Barcelona.

Ser un home de dretes, tot i que no va treballar per al règim, segons Tusquets, i el mal caràcter són dues lloses que sovint han allunyat el llegat de Coderch del gran públic. “No li agradava gaire ni la democràcia ni l’autonomia i no podia tragar Jordi Pujol”, afirma Ballarín. El documental, en canvi, dóna una imatge polièdrica d’ell: un home perfeccionista i exigent fins a l’obsessió; turmentat i profund, al·lèrgic a les teories, amb sentit de l’humor, juganer i també rígid, fidel a la seva ètica personal, amb una gran vocació de servei i capaç d’anar a pegar una bufetada a un arquitecte municipal perquè li havia corregit un projecte.

“Quin arquitecte s’atreveix avui a ser inactual?”, es pregunta al film Emili Donato sobre l’afany que va tenir Coderch per fer una arquitectura impersonal i entroncada amb la tradició. “Va posar els mateixos esforços en els apartaments de la Barceloneta que en la casa d’un burgès”, diu l’arquitecte Antonio Armesto.

La projecció del documental coincideix amb l’exposició, també a Mínim, d’un projecte inèdit de Coderch: un sistema per flexibilitzar la planta d’un edifici segons les necessitats canviants d’una família al qual es referia com “la meva herència”, i que va mantenir a marge de la rutina del seu despatx. “Va ser el projecte que li va fer més il·lusió”, recordava el seu fill Pepe. L’arquitecta Elina Vila, comissària juntament amb Ginés Gorriz de la mostra titulada La herencia de Coderch, ha reconstruït l’evolució d’aquest sistema, que havia de permetre que un pis guanyés espais als pisos veïns, tant de la mateixa planta com de la inferior o la superior. L’empremta de l’arquitecte a la botiga també es pot apreciar a l’aparador, on s’exposen alguns dels seus objectes personals, fotografies i dissenys com la xemeneia Capilla.