Tota la veritat sobre Wismichu i la broma que va indignar Sitges

BarcelonaVa ser el més comentat en l’últim Festival de Sitges: Wismichu (Ismael Prego), un youtuber que va colar com si fos una pel·lícula convencional un esquetx repetit en bucle durant 65 minuts, amb petites variacions. Bocadillo va indignar una bona part dels espectadors de la projecció, va posar en evidència els programadors de Sitges i va fer esclatar les xarxes, plenes d’insults, crítiques i alguna celebració pel troleig. Poc després Bocadillo es penjava a Filmin i es filtrava que l’acció de Wismichu formava part d’un documental dirigit pel cineasta Carlo Padial, director del making-of metalingüístic Algo muy gordo, que avui estrena a Màlaga -i el 22 de març en sales- Vosotros sois mi película, on les càmeres documenten tot el procés de la broma, des de la gravació del bucle i d’un fals tràiler fins a la promoció del film i la projecció a Sitges.

Padial (Barcelona, 1977) admet que no va acceptar l’encàrrec immediatament. Després d’ Algo muy gordo no volia tornar a documentar un procés creatiu, però la curiositat l’hi va empènyer. “Sempre havia volgut fer alguna cosa sobre un youtuber, però són molt hermètics i zelosos de la seva intimitat. Era una gran oportunitat”, diu. Al documental descobrim un noi, l’Isma, amb una idea fixa i poc discurs per sostenir-la. No sembla brillant ni enginyós però té vuit milions de seguidors a YouTube. Què se’ns escapa? “Wismichu és algú amb un gran coneixement del terreny audiovisual i sap perfectament què vol -opina Padial-. Jo als 24 anys no sabia ni imprimir un fanzín i Wismichu gestiona els seus negocis, les plataformes, viatja pel món... És un prodigi”. Per a Padial, els youtubers encarnen un nou paradigma que xoca amb el de generacions anteriors: “Per a ells l’audiovisual és com un fluid; obren l’aixeta i agafen el que volen sense necessitat d’explicar-ho o posar-hi nom. Tenen milions de seguidors, les marques es maten per ells i, tanmateix, des de certs marcs crítics encara ens permetem menysprear-los. És un prejudici que té a veure amb el desconeixement i també amb l’enveja”.

Mitjans i festivals en evidència

Quan Vosotros sois mi película resulta més reveladora és retratant les interaccions entre l’equip de Bocadillo i els mitjans atrets per la popularitat del youtuber, que els va colant una mentida i una altra. Especialment compromès és el paper dels responsables del Festival de Sitges, que clarament no saben quina pel·lícula estan projectant. “Jo veig els festivals com galeries d’art en què ningú hi entra i que, tot i això, encara preserven un cert prestigi, però és absurd perquè no tenen cap repercussió social -diu Padial-. Davant d’això, em semblava interessant situar-hi un youtuber, que és el contrari: algú amb tota la popularitat i cap reconeixement”.

A mesura que s’acosta la projecció de Bocadillo, el documental mostra com l’ansietat de Prego es dispara. Quan el públic de Sitges esclata i comencen els càntics contra Wismichu, el youtuber comença a tenir basques que es barregen amb l’eufòria i una certa commiseració per les víctimes del troleig. Més que artífex de l’acció, Wismichu sembla un espectador més, ple de reaccions contradictòries. La ressaca de la broma és més aviat melancòlica i es concentra en la pregunta: ¿I ara què? “Com diu Wismichu, no es pot saber què serà d’ells en el futur perquè encara no hi ha youtubers amb carreres llargues. És un fenomen molt recent que es viu de manera molt extrema”. Enmig del documental, Padial ha amagat un element de ficció en la figura del seu còmplice habitual, el guionista Carlos de Diego, que hi interpreta un excèntric periodista. Pronuncia una de les frases del documental: “No crec que sigui la pitjor pel·lícula de Sitges. A més, els youtubers fan molta companyia”.