Tornen les malifetes de Zipi i Zape
Després de cinc anys absents de les llibreries, Bruguera reedita els àlbums clàssics d’Escobar
BarcelonaEl purgatori de Zipi i Zape s’ha acabat. Després de cinc anys tancats a l’habitació dels ratolins, l’adquisició del catàleg de Bruguera per part de Random House ha fet possible el retorn a les llibreries de les creacions més emblemàtiques de Josep Escobar. No és una simple reedició, sinó un rellançament de les aventures llargues dels personatges, començant per les dues primeres: La vuelta al mundo (1970-1971) i la preferida dels aficionats, El tonel del tiempo (1971). Escobar va dibuixar prop de 10.000 pàgines de Zipi i Zape i només setze històries llargues; no és la part més representativa de la seva producció, però sí la més il·lustre.
Sergi Escobar, net del dibuixant, ha participat en el rellançament. “És la millor edició que s’ha fet mai de Zipi i Zape”, diu, i ho justifica per la “intensa tasca de restauració” i la “revisió exhaustiva del color”. Escobar recorda que “les edicions originals de Bruguera es feien amb quadricromia i de vegades el color dels cabells de Zipi anava canviant al llarg de l’aventura, del pèl-roig al ros cendra”. Ara, diu, Zipi apareix sempre amb “el mateix to de ros”. També hi ha petits canvis en el text, continua, en “algunes expressions que havien quedat desactualitzades”. L’objectiu d’aquestes modificacions és, admet, “acostar Zipi i Zape als nens d’avui dia”.
No sembla, doncs, una edició guiada per criteris historiogràfics -ni tan sols inclou un text introductori-, sinó comercials. Al juny arribarà un nou volum de la col·lecció, Detectives en acción, i després una antologia: Lo mejor de Zipi y Zape. I al llarg dels pròxims anys es completarà l’edició de les setze aventures llargues dels bessons entremaliats.
25 anys de la mort d’Escobar
La nova col·lecció també té sentit de l’oportunitat i coincideix amb el 25è aniversari de la mort de Josep Escobar. Per recordar la seva figura, ahir van conversar a la Fnac Triangle l’escriptor Javier Pérez Andújar, Sergi Escobar i el dibuixant Francisco Ibáñez, company de fatigues d’Escobar a Bruguera. “Vam ser col·legues i amics, però jo vaig conèixer l’obra abans que l’autor -recordava el creador de Mortadel·lo-. De nen, quan comprava el Pulgarcito, el primer que feia era llegir el Zipi y Zape i després imitava els seus dibuixos. Quan més endavant vaig conèixer Escobar, per a mi va ser com conèixer Déu”. Pérez Andújar reivindica Escobar com “el mestre que va obrir camí”, un pioner en aspectes com la introducció de dones protagonistes a Bruguera. “Quan tothom feia personatges masculins, ell en tenia un grapat de femenins: Doña Tula, Petra, Blasa, Doña Tomasa... I els seus valors republicans es filtraven en personatges com Carpanta, un reflex de la fam de postguerra que no sé com va esquivar la censura franquista”.
L’escriptor recordava ahir com un jove Escobar, per promocionar-se, va pintar un mural de Samitier en un carrer de Granollers que desembocava a la carretera de Barcelona. “Però al cap d’una setmana es va adonar que s’havia oblidat de firmar el mural”, afegia la Montse, filla d’Escobar. Treballador incansable, els seu net el recorda “sempre dibuixant, cada dia de la setmana”. “És veritat, jo li deia de broma que no treballés tant, que ja era gran, i mira, ara jo faig el mateix”, apunta Ibáñez. Les seves creacions també estan enfeinades. Segons Sergi Escobar, hi ha un projecte per fer una sèrie animada i per continuar els còmics de Zipi i Zape amb un nou dibuixant. Això sí, revisats: “Avui dia, una dona no pot estar sotmesa al marit com la Jaimita al Pantuflo”.
El conflicte sense resoldre dels originals de Bruguera
La restauració de les noves edicions de La vuelta al mundo i El tonel del tiempo s’han hagut de fer a partir d’edicions anteriors dels còmics. Els materials originals no són en mans de la família ni del grup Penguin Random House, en el qual està integrat el segell Bruguera des de l’any passat. “De moment, els originals de l’etapa Bruguera segueixen en poder del Grup Zeta -va explicar un prudent Sergi Escobar-. Però ja veurem què passa”. La resposta d’Escobar deixa oberta la porta a possibles reclamacions dels autors de Bruguera i els seus hereus, a qui l’editorial negava el dret als seus originals. I coses pitjors: “Molts originals han desaparegut al llarg dels anys -explica Ibáñez-. Però a la mateixa editorial se’n van arribar a destruir molts perquè «feien nosa» al magatzem. Jo vaig protestar, perquè m’horroritzava, però em van dir que no em fiqués on no em demanaven. I així van desaparèixer centenars d’originals”.