Tornen els contes vius i rebels de la Víctor Català

BarcelonaVíctor Català, pseudònim rere el qual trobem Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), és una de les autores de qui encara se’n llegeixen, als instituts, dues de les obres mestres del modernisme català, la novel·la Solitud (1905) i els contes de Drames rurals (1902). Tanmateix, la resta de la seva trajectòria literària -diversificada en narrativa, poesia i articles-és pràcticament introbable i, per tant, difícil d’apreciar per a noves generacions de lectors. Fa tres anys Club Editor va trencar el malefici que envoltava Un film (3.000 metres), segona i última novel·la de l’escriptora, publicada primer per entregues (1918), més endavant per part d’Editorial Catalana (1926) i finalment inclosa a les obres completes que Selecta va publicar el 1951 i va reeditar el 1972.

“ Un film va ser una de les novel·les més venudes del Sant Jordi del 2015, i n’hem acabat fent quatre edicions -comenta Maria Bohigas a la llibreria La Impossible de Barcelona-. Aquella edició va demostrar que la capacitat de comunicar de Català estava fresca com una rosa. Feia dècades que els lectors no es podien relacionar amb un llibre escrit un segle enrere”. Gràcies a l’empenta del volum, Bohigas es va decidir a emprendre la publicació de tota la narrativa breu de l’autora. “L’any passat vam proposar-ne un tast amb l’antologia De foc i de sang, que inclou nou dels relats i el monòleg La infanticida, amb el qual es va donar a conèixer el 1898 -explica-. Es dirigia a estudiants i a lectors que d’entrada no tindrien la convicció de llegir la totalitat dels contes de Català”.

Contra la devastació cultural

Igual que va fer amb Un film, Bohigas ha fet equip amb Blanca Llum Vidal, que s’ha ocupat de la fixació dels textos a partir de l’última versió de les obres completes. “Llegir la Víctor Català et trasllada a un món amb uns ritmes diferents dels nostres, però amb una energia que impacta encara al present -comenta la poeta i editora-. Potser en un moment democràticament tan complicat com el d’ara, no només al nostre context més pròxim sinó a tot el món, els temes que tracta ressonen més. Català és una autora que se centra a explorar la condició humana. No fa una apologia perquè sí del trencament, però pensa els límits de la societat i es fixa, sobretot, en tres dels col·lectius més vulnerables: els nens, els malalts i les dones. Li interessa furgar en una cosa tan esmentada però també tan fràgil com és la llibertat”.

El mateix any que arribarà la primera tria de contes de Català en anglès - Silent souls, traduïda per Kathleen McNerney i publicada a la nord-americana Modern Language Association-, Club Editor comença a publicar les més de 2.000 pàgines de la narrativa breu de Víctor Català, a la qual cal afegir el volum d’impressions literàries Mosaic, que inclourà dues parts inèdites, Encunys i Vibracions. “No es tractava només de reunir tots els contes, sinó de fer-los volar evitant llançar un volum mausoleu -diu Bohigas-. Per aquest motiu hem dividit el projecte en quatre parts, que sortiran entre el 2018 i el 2019. Justament comencem pel final perquè és la part menys coneguda de la seva obra”. El primer volum de Tots els contes inclou Jubileu i Vida mòlta, publicats per primera vegada a Selecta el 1950 i el 1948, respectivament. “Van sortir en uns anys de devastació cultural radical -recorda l’editora-. Llegint-los ara t’adones que Català tenia una enorme diversitat de registres i de tons. Va ser una autora que va fer el que volia, i d’aquestes no n’hi ha gaires”.

Bohigas relaciona Vida mòlta amb l’entorn rural de Caires vius (1907) i Drames rurals (1902). Jubileu combina “situacions que tenen lloc en pobles”, però també hi apareix “un entorn més urbà”. A més, “es tracta d’un festival de recursos, és exuberant i fins i tot en alguns moments barroc”. Blanca Llum Vidal explica que una de les diferències entre la Víctor Català de la primera dècada del segle XX i la de l’última etapa de la seva trajectòria és el “salt reflexiu” i l’exploració d’una “violència diferent”. “ Jubileu no té contes tan sanguinaris, però se’t graven igualment a dins”, afirma. Entre els temes que apareixen en aquests dos llibres hi ha “l’amor i la venjança, els accidents que canvien el curs d’una vida i el qüestionament del matrimoni”. Hi ha “revolucionaris i cremaesglésies”, però també “suïcides, captaires i rodamons”. En aquest sentit, Maria Bohigas destaca el conte llarg Lenín : “Es posa a la pell d’un trinxeraire sarnós i voluptuós que volta pel món i que té una revelació proustiana quan recorda la confitura que feia la seva mare”.

El primer volum de Tots els contes de Català, de 550 pàgines, conté un “rerescrit” d’Enric Casasses, que en prepara també l’edició de la poesia, que en principi ha de publicar Vitel·la. Al text destaca la “llibertat” de l’autora, “la seguretat amb què escriu” i la “valentia” (en aquest punt cita “el coratge de les herbetes que creixen entre l’empedrat de la gran ciutat”). “La Víctor Català feia servir una llengua viva i rebel-explica Vidal-. Ella considerava que, en literatura, el dogma equival a mort”.

Un projecte de 2.000 pàgines

1. ‘Jubileu’ i ‘Vida mòlta’

Club Editor s’ha empescat un projecte que viatja cap enrere, com els crancs. Arrenca amb els dos últims llibres de l’autora de l’Escala, els menys coneguts de la seva trajectòria, Jubileu (1951) i Vida mòlta (1950), que van aparèixer enmig de la devastació cultural del primer franquisme. El segon dels reculls de contes va arribar quan feia vint anys de Contrallums, i Jubileu va veure la llum coincidint amb el mig segle del seu debut amb el llibre de poemes El cant dels mesos (L’Avenç, 1901).

2. ‘Contrallums’ i ‘La Mare Balena’

El 1920 Víctor Català va publicar La Mare Balena, llibre que comença amb el conte que dona títol al volum, sobre l’expedició tràgica d’un jove, el Ricardet, a “un illot de tosca que negrejava a unes quantes braces allà a la banda del port”. A La Mare Balena Víctor Català va provar de distanciar-se de la truculència de la primera etapa de la seva obra. Una dècada més tard donava a conèixer els contes de Contrallums. El segon volum del projecte de Club Editor serà publicat aquesta tardor.

3. ‘Caires vius’, ‘Ombrívoles’ i ‘Drames rurals’

Quan encara no havia fet 29 anys, Caterina Albert es va presentar als Jocs Florals d’Olot amb el monòleg La infanticida. Era el 1898, i va causar una gran controvèrsia que rere el pseudònim de Víctor Català s’hi amagués “una senyoreta de l’Escala”. Quatre anys després l’escriptora empordanesa sacsejava una vegada més el panorama literari català amb Drames rurals (1902), que va ser seguida d’ Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907).

4. ‘Mosaic’, ‘Marines’ i ‘Contes dispersos’

La narrativa breu de Català serà completada amb la publicació a finals del 2019 d’un volum que aplega un llibre d’impressions literàries que fins ara només havia vist la llum parcialment. “ Mosaic [1946] era la primera part d’un tríptic que completa Encunys i Vibracions -diu Irene Muñoz Pairet, que prepara l’edició del volum-. És un dels llibres més íntims i especials de Català”. A les dues parts inèdites s’hi sumarà el recull Marines, del 1928, i la prosa breu dispersa.