Tornen a casa les cineastes catalanes atrapades al Kurdistan iraquià

Barcelona"Ja sabia que rodar una pel·lícula al Kurdistan iraquià seria tota una experiència, però no tant", explica amb humor la directora Anna Bofarull per telèfon des de Barcelona, ja tranquil·la i contenta després d'haver viscut una aventura de pel·lícula. Fa només unes hores que ella i l'equip de la pel·lícula Sinjar aterraven en una base militar de Saragossa en un avió de l'exèrcit espanyol provinent de Bagdad. Les set dones (sis catalanes i una alemanya) han estat repatriades pel ministeri d'Exteriors després d'haver-se quedat atrapades al Kurdistan iraquià per culpa del tancament de fronteres. L'equip està sa i estalvi i, a més, torna amb la satisfacció d'haver aconseguit l'impossible: acabar la pel·lícula enmig de l'epidèmia de coronavirus.

El rodatge de Sinjar, el tercer llarg de la directora de Sonata per a violoncel i Barcelona 1714, va començar el 19 de febrer a Dahuk, al Kurdistan iraquià. "Allà les autoritats van començar a prendre mesures contra l'epidèmia de seguida, tot i que encara no hi havia infectats –explica Bofarull–. Quan portàvem una setmana rodant van tancar les escoles i després les cafeteries, però encara ens podíem moure". Faltava només una setmana per acabar el rodatge a Dahuk quan es va decretar el confinament. Per sort, totes les escenes eren d'interiors. "El problema és que dos intèrprets que havien de volar al Kurdistan no ho van poder fer perquè l'Iraq va tancar les fronteres als vols provinents d'Espanya. Però tot i així vam intentar salvar el rodatge, perquè sabíem que si no ho fèiem llavors seria molt difícil reprendre-ho".

Un rodatge confinat

L'equip de Sinjar va intentar portar un actor i una actriu d'Alemanya, però hores abans d'agafar l'avió els van advertir que aquella opció tampoc era viable, perquè quan arribessin haurien de passar una quarantena de 15 dies. Finalment, la fortuna els va acompanyar i van trobar un actor amb passaport alemany, una actriu siriana refugiada a Duhok i, un dia abans que comencés el confinament, la localització perfecta per rodar les escenes que faltaven. Però un cop enllestit el rodatge es presentava un nou problema: com tornaven a casa? No hi ha vols comercials i les rutes per carretera a través de Turquia estaven tancades i no tenien visats per viatjar des de l'Iraq.

Finalment, el ministeri d'Exteriors va decidir traslladar les set integrants de l'equip en cotxe des de Duhok fins a la capital del Kurdistan iraquià, Irbil, i després de tres dies al consolat espanyol i d'aconseguir els preuats visats, van viatjar en helicòpter fins a una base militar nord-americana de Bagdad. Aquest dimarts, un avió militar de mercaderies les va recollir i hores després arribaven a Saragossa. "I hem pogut treure amb nosaltres l'actriu alemanya, Halima Ilter, que ja és a casa seva", afegeix Bofarull, feliç i descansada, tot i que no perd de vista que encara falta una part de la pel·lícula per rodar: "Són tres històries, dues al Kurdistan i una a Barcelona, que hauríem de filmar al setembre. Espero que aleshores tot s'hagi normalitzat".