Tornar a Miravet
MiravetA finals del 1152 els musulmans es preparen per resistir l'últim setge. Defensen Miravet, l'últim reducte musulmà de l'Ebre. A fora, els obstinats templers de l'exèrcit de Ramon Berenguer IV llencen els seus crits de guerra. Els musulmans aguanten dies, setmanes i mesos. A mitjans del 1153 defalleixen. Després d'una sagnant batalla, el castell cau en mans cristianes i els templers s'escarrassen a construir una autèntica fortalesa templera. No volen que quedi cap traça del castell andalusí. Poc imaginen que 154 anys més tard ells també seran víctimes del setge i hauran de fer front a les tropes de Jaume II.
Tampoc devien somiar que quasi mil anys després arqueòlegs i arquitectes desenterrarien tot el que ells havien volgut ocultar. En els últims nou anys, en aquest castell, que viu una nova etapa des que els polítics el van escollir com a escenari de consens de l'Estatut -el nombre de visitants el 2004 era de 26.725 i un any després va arribar als 31.304-, s'hi han fet importants excavacions i una restauració titànica. Els diferents treballs arqueològics del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i el Museu d'Història de Catalunya han aportat "importants novetats en el coneixement de la història del castell de Miravet", assenyala l'arquitecte encarregat del projecte, Carlos Brull, que ha treballat amb els arqueòlegs Pere Lluís Artigues i Imma Mesas.
Un assentament ibèric
A partir del 19 de juny, els que s'apropin a aquest castell amb impressionants vistes sobre l'Ebre en podran veure les cavallerisses, fins ara inaccessibles. Abans de les tasques de restauració eren "una muntanya de runa", assenyala Brull. Les pedres d'aquesta part de la fortalesa revelen que abans d'arrecerar cavalls i eugues havia tingut un ús més noble. Sota la runa s'hi han trobat restes de construccions ibèriques i andalusines. "Ara podem afirmar -explica Brull- que hi havia hagut un important assentament ibèric, perquè s'hi han trobat traces de carrers i habitatges d'un poblat iber del segle IV aC".
Una altra troballa s'ha fet a la imponent nau del refetor, on els monjos compartien l'hora dels àpats mentre un clergue, amb veu calmada, llegia textos pietosos. Les hores dedicades a raspallar, desenterrar amb molta cura, i carregar i descarregar pedres han servit per descobrir l'antiga estructura andalusina i un intent frustrat dels templers. "En un principi -explica Brull- els templers haurien intentat construir el refetor amb cinc pilars, però van decidir avortar el projecte". Van optar per fer una cosa més agosarada per l'època: fer una volta d'una sola tirada per cobrir un espai de 8 metres sense pilars. Ara, amb l'ajuda d'uns plafons, el visitant podrà conèixer i veure totes les etapes que ha viscut el menjador dels templers.
Les pedres i les guerres
Els aguerrits monjos no van ser els últims habitants d'aquest castell. Amb els anys i les diferents guerres Miravet ha anat mudant de pell i canviant d'amos. Quan va esclatar la guerra dels Segadors la fortalesa va haver d'adaptar les seves defenses a la força devastadora de les bales i els canons. El 1707, durant la guerra de Successió, que va enfrontar l'arxiduc Carles, l'home que Catalunya volia com a rei, i Felip de Borbó, va ser expugnat per l'exèrcit felipista. Durant les guerres carlines va anar passant de mans carlines a mans liberals i viceversa.
El castell de Miravet tampoc ha estat aliè al conflicte més sagnant del segle XX. Durant la Guerra Civil, el castell va ser ocupat per les tropes franquistes l'abril del 1938. Un exhaust exèrcit republicà el va poder recuperar i el va perdre poc després, al novembre. Més d'una vegada, l'equip de Brull ha hagut de trucar al
cos d'artificiers dels Mossos d'Esquadra perquè a les muralles encara hi havia obusos incrustats.
La restauració de la muralla
Restaurar la muralla, que en alguns trams amenaçava de caure -ha viscut desenes de conflictes i espolis- ha estat una de les etapes de la restauració més complexes. Miravet s'ubica sobre un penya-segat i les bastides s'han hagut de construir a l'inrevés. A més, explica Brull, es va decidir utilitzar el mateix material de l'època per restaurar-les: calç viva i àrid de riu. Així, s'han mantingut les textures originals i qui es passegi per la fortalesa pot fer una lectura de les diferents fases constructives.
Fins al 1990 el castell de Miravet va estar en mans privades. Aquell any els propietaris del castell el van donar a la Generalitat de Catalunya, que el va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional. Des del 2002 el govern català ha destinat 2.393.704 milions d'euros a la restauració de la fortalesa.
El plor del templer
Miravet, com molts altres castells, té la seva pròpia llegenda immortal. Diuen que al març o al desembre, l'ànima del mestre templer que va escollir fa molts anys la fortalesa com a llar eterna, crida, es passeja i treu el nas des de la Torre de l'Homenatge i torna a desaparèixer poc després. Està trist per la desaparició, fa centenars d'anys, de l'orde templària.
