"No és veritat que els joves no vulguin consumir teatre"

BarcelonaEl duet format per Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusella va irrompre a la cartellera teatral el 2018 amb A.K.A. (Also known as), un espectacle de petit format que es va convertir en tot un fenomen. La peça, protagonitzada per un jove que es replanteja la seva identitat, va triomfar als premis Butaca, va exhaurir entrades, va fer gira per tot Catalunya i va fer el salt a Madrid. Cinc anys després, la parella artística torna a l'escena catalana amb un nou muntatge, Uppgivenhet, que s'estrenarà aquest dijous a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Per bastir la peça, Meyer i Rodríguez han seguit la mateixa estratègia que amb A.K.A.: ell s'ha encarregat de l'escriptura i ella n'ha fet la direcció. L'espectacle gira al voltant de l'Ivan (Pau Escobar) i el Petar (Biel Castaño), dos germans d'origen bosnià que arriben a Suècia convençuts que allà tindran un bon futur. L'Inge (Diana Gómez) els acull en un centre per a refugiats on també hi ha el Tarik (Quim Àvila), un jove que va arribar sis anys enrere i que veu les coses de manera diferent. "La seva història parla del sentiment de pertinença i no pertinença, i de la dificultat d'ajudar els nouvinguts i fer-ho bé. Ella vol acompanyar-los, però succeeix un fet que trenca amb l'esperança d'ells", explica Meyer.

Com ja van fer amb A.K.A., el muntatge està pensat per atraure públic jove "sense infantilitzar-lo, explicant històries universals que poden ser atractives per a ells", diu el dramaturg. La seva fórmula escènica inclou dansa, música en directe i un llenguatge visual "potent" en un espai neutre que es va transformant en les diverses ubicacions de l'espectacle. "La dinàmica dels joves és la força que fa que la societat canviï, i aquest és el públic que hem de reforçar. No és veritat que els joves no vulguin consumir teatre. Volen històries que els interessin, en què es diguin coses i ells vulguin formar-ne part", subratlla Rodríguez.

Actors no racialitzats

Un dels temes centrals d'Uppgivenhet és l'acollida de nouvinguts a països occidentals. "El procés ha de ser bidireccional, no pot ser un diàleg d'adaptació i prou. És un sistema del qual ells desconeixen les normes, i que imposa una manera de fer. És important acollir de manera conscient, que els nouvinguts no hagin de perdre la seva essència i la seva cultura", assenyala Quim Àvila. La peça també explora la relació entre dos germans per reflectir "l'amor incondicional i infinit" que es tenen. "Els germans són la gent amb qui creixeràs i amb qui envelliràs, el que et quedarà amb el pas del temps", destaca Escobar. Per a Gómez, l'obra qüestiona "si l'esperança pot ser un sentiment col·lectiu o més aviat individual" i com trobar un punt d'encontre "quan es tenen moltes ganes de canviar les coses, però de maneres diferents".

Sobre la possibilitat d'utilitzar actors racialitzats per a l'espectacle, els creadors expliquen que van fer un càsting per al personatge del Petar, al qual es van presentar una seixantena de persones. "Hem escollit els que ens ha semblat que escènicament donaran el millor resultat i encaixaran amb la nostra manera de funcionar", diu Rodríguez. "Estem oberts a tothom –afegeix Meyer–, però hem de recordar que el teatre és ficció".