Toquinho repassa la història musical brasilera amb Sílvia Pérez Cruz

BarcelonaLa casualitat ha fet que dues de les figures més importants de la música popular brasilera hagin passat per Barcelona amb dues setmanes de diferència. Gilberto Gil, al festival Jardins de Pedralbes, i Toquinho, aquest dimecres al Grec. L'atzar també ha fet coincidir les visites amb la mort del mestre João Gilberto: "Sense ell nosaltres no existiríem", va confessar Toquinho abans de tocar 'Chega de Saudade', acompanyat de Sílvia Pérez Cruz a la veu i Javier Colina al contrabaix. La presentació de l'espectacle conjunt entre la catalana, el brasiler i el navarrès començava a l'amfiteatre de Montjuïc amb una expectació palpable i el "no queden entrades" penjat a taquilles, fet habitual sempre que hi actua Pérez Cruz i que suma motius si l'acompanya una llegenda com Toquinho.

La guitarra del brasiler va sonar abans de veure'l a l'escenari, en el que va aparèixer tot sol per interpretar 'Minha profissao', una exaltació a la seva feina de "constructor d'acords i harmonies". Tot i la seva prolífica carrera de més de 50 anys, la part més coneguda de la seva trajectòria són les col·laboracions amb el poeta Vinicius de Moraes, un dels seus grans amics. "És aquí entre nosaltres fent un whisky amb gel", va exclamar abans de dedicar-li la samba que va compondre per a ell amb Chico Buarque a finals dels noranta. Una versió bilingüe en castellà i brasiler -va gravar-les totes dues- d''Aquarela', probablement l'èxit més popular de la seva feina amb De Moraes, va acabar amb aquest entremès per donar pas a les col·laboracions, primer amb Colina i després amb la cantant de Palafrugell.

Amb Sílvia Pérez Cruz a la veu, va començar la repassada a la història de la música popular brasilera del segle passat, que va iniciar la bossa nova de l'immortal 'Corcovado' de Tom Jobim, i va seguir amb els diàlegs juganers a 'Samba em preludio'. Abans de continuar amb aquest excitant viatge "d'un trosset del Brasil", com va dir-li ella, la cantant va fer un grapat de cançons a soles amb Colina, company de mil i una batalles i amb qui forma el seu combo favorit: contrabaix i veu. Amb Pérez Cruz al seu terreny, la cantant ressona retronant al Teatre Grec, un interludi deliciós amb un bolero tan trist com meravellós, 'Ella y yo', la versió de 'The sound of silence' de Simon & Gartfunkel o l'emocionant cançó que tant estimava el seu pare, la cubana 'La tarde', tan bonica i emotiva que fins i tot va glaçar Toquinho, que va expressar a crits: "Que bell!"

Passat l'interludi i de nou concentrats plenament en el cançoner brasiler, començaria la part final del recital. Del 'Chega de saudade' de Gilberto a l''Eu sei que vou te amar' de Vinicius de Moraes, de qui Toquinho va explicar un parell d'anècdotes ben divertides, o 'Carinhoso' de Pixinguinha, que el músic va qualificar com "una de les millors cançons brasileres de tots el temps". Una col·lecció de favorites més que van sonar més poderoses del que és habitual pel registre vocal de Sílvia Pérez Cruz, i que va arribar al clímax amb la corejada bossa nova de Tom Jardin, 'A felicide', i 'Asa branca', l'escollida per ella i que va cantar amb un somriure permanent als llavis.

No podia faltar 'Garota de Ipanema', la gran aportació de Vinicius de Moraes al món. Ja als bisos i entre aplaudiments abans d'acabar amb 'O Xote das Meninas', una regressió a mitjans del segle XX, un final perfecte al viatge temporal i musical al país de la bossa nova.