Toni Catany deixa òrfena la fotografia d'esperit mediterrani
L'artista mallorquí, que havia exposat a tot el món, mor a Barcelona als 71 anys
Palma.El millor fotògraf que ha tingut Mallorca, Toni Catany, moria d'un infart ahir a mitja tarda a Barcelona, molt a prop de les Rambles, on residia de fa més de mig segle. Tenia 71 anys, i el seu pla més immediat era viatjar avui a Mallorca per assistir a la cerimònia d'investidura, com a doctora honoris causa de la UIB, de la seva gran amiga Maria del Mar Bonet.
Toni Catany va néixer a Llucmajor el 15 d'agost del 1942. La seva carrera de fotògraf es va iniciar a Barcelona, on es va instal·lar el 1960 en un pis històric amb totes les característiques per convertir-se en l'escenari de bona part de les seves fotografies d'estudi. Des de la primera exposició, el 1972, fins a l'actualitat, Catany va mostrar les seves fotografies per mig món, en dos centenars llargs d'exhibicions que li van atorgar un reconeixement internacional del qual mai no presumia.
Abans de rebre honora a Catalunya o a Espanya, els va rebre a França, on el 1991 va ser nomenat Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres. Posteriorment, li arribarien premis com el Nacional d'arts plàstiques de la Generalitat i el Premio Nacional de fotografia del ministeri de Cultura, tots dos el 2001. Dos anys després, el Govern Balear li atorgava un dels premis Ramon Llull.
Després dels seus primers reportatges, Toni Catany va passar a experimentar en la recuperació de tècniques fotogràfiques primigènies, com els calotips o els daguerreotips, processos que mai no deixaria, ni tan sols quan, en els darrers anys, va incorporar la fotografia digital com a mitjà per a la seva obra.
Mestre en l'art de copsar la poesia dels objectes, les seves natures mortes establien un bell equilibri entre el moment captat i el pas del temps, en un estil únic que remetia als bodegons de la pintura romàntica. Magistral també en el retrat, els seus nus masculins van demostrar una capacitat extraordinària per reflectir els cànons de bellesa clàssica. D'aquests treballs en queda com a testimoni el seu llibre Somniar déus (1993). Viatger mogut per la dèria de conèixer cultures, persones i racons bells i plens d'història, Catany va descriure com ningú el món mediterrani. De fet, La meva Mediterrània (1991) és un dels seus treballs més celebrats.
La mort sobtada de Toni Catany arriba en el moment en què el fotògraf havia aparcat el que era un dels seus grans somnis. Feia més de sis anys que volia deixar milers de negatius, fotografies, documentació i la biblioteca al seu poble de Llucmajor. Tenia previst donar la seva casa natal perquè allotgés el llegat, una fundació que duria el seu nom i que gestionaria el Centre Internacional de Fotografia que s'hi havia de crear. Ho volia veure i volia ajudar a fer-ho possible. Davant els continuats ajornaments, Toni Catany va remetre, a finals de juny, una carta als responsables actuals del Consell de Mallorca en què deia: "Em demanau temps, i com que cada dia en tenc menys, he decidit que em vull arreglar ca meva per estar-m'hi quan vulgui romandre a Llucmajor, i que no té per a mi sentit, ara, constituir la Fundació Toni Catany mentre no existeixi el compromís d'una materialització immediata o imminent del projecte". Avui, entre les tasques que tenia a Mallorca, havia de revisar els plànols de la seva casa de sempre.
