Tomasito reivindica la rumba de Caño Roto a l'Hospitalet
Barcelona.Es diu Tomás Moreno Romero, però l'art el reconeix com a Tomasito , un cantant i ballarí nascut a Jerez de la Frontera l'any 1969 i resident a Madrid. Té el cos farcit de les essències flamenques. "Sóc del barri de Santiago, el bressol del flamenc", recorda. Tanmateix, és un home inquiet i salvatge. Ja ho era quan ballava al costat de Lola Flores, i aquest esperit rebel el va desfermar quan va començar a publicar discos, fa gairebé vint anys.
El temps no l'ha domesticat, com s'ha pogut comprovar aquest any amb La Pandilla Voladora, el grup que ha compartit amb Albert Pla, Muchachito Bombo Infierno, Lichis i El Canijo de Jerez. Aquella espontaneïtat també presideix Azalvajao (El Volcán), un disc que comença i acaba amb homenatjant Bambino. " Rumba que tumba és molt bambinera, té aquella velocitat...", diu Tomasito abans d'explicar que el seu pare i Bambino van fer la mili junts. El record del llegendari cantant mort el 1999 també apareix en l'última cançó del disc, Bambino, piccolino , versió d'un tema del 1964. "Bambino va ser molt original amb la rumba, sobretot venint una zona tan flamenca com Utrera. He volgut homenatjar-lo i m'he endut Raimundo Amador perquè toqués la guitarra", diu Tomasito.
Los Chorbos, Las Grecas i Bebe
"Tal com està la cosa, calia posar-se azalvajao ", explica sobre el caràcter d'un disc que es publica tres anys després de Y de lo mío ¿qué? , en què va incloure una versió de Back in black d'AC/DC. "La vaig versionar per tangos sense saber ben bé qui eren AC/DC", recorda. Salvatge i alhora respectuosa és la seva aproximació al so de Caño Roto, el barri madrileny d'on van sortir Los Chorbos a mitjans dels anys 70. De fet, Azalvajao l'ha enregistrat amb José Luis Garrido, responsable del so del primer disc de Los Chorbos. Aquella fusió de rumba, rock i funk que van popularitzar Las Grecas es respira a Al abandono . "A aquesta cançó vaig voler donar-li uns timbals a l'estil Grecas -diu-. En comptes d'anar-me'n cap a la meva terra, cap a Jerez, he volgut tirar cap a la rumba del Caño Roto". La sensació és més forta gràcies a les veus de Las Negris i de Soleá Morente, col·laboradores d'un disc ple de col·laboracions. Per exemple, Bebe, que canta a duo Ella me quiere . O Pepe Habichuela, que posa una "guitarra pura de l'escola de Granada" a La tata , uns "tangos saharians" en què també hi ha el baix de Tino de Giraldo. I no hi falten còmplices habituals com El Canijo de Jerez, amb qui Tomasito comparteix Señores ladrones .
Tots els temes d' Azalvajao sonaran divendres a la Salamandra de l'Hospitalet. "I coses antigues com Camino del hoyo , Resaca i La cacerola ", assegura Tomasito.
