Tom Hanks: “En un film de Marvel jo només podria interpretar el policia que demana ajuda al Capità Amèrica”

BarcelonaFa molts anys que Tom Hanks es va escapar de l'encasellament com a actor còmic dels seus inicis per acostar-se a registres més dramàtics, però només calen cinc minuts amb ell per recordar el seu gran talent per a la comèdia física i la verbal. Bromista i murri, Hanks ha dominat la roda de premsa de presentació de 'Toy Story 4' desplegant un humor físic i verbal difícil de transmetre a través de la crònica periodística alhora que explicava les interioritats d'una “feina molt dura”: la de posar veu a la joguina Woody. “No he anat mai a una sessió de gravació de 'Toy Story' sense desitjar que acabés al més aviat possible –ha revelat–. Mai sents “OK, ja està bé, amb tres vegades ja en tenim prou”, sinó més aviat “OK, fem-ho una altra vegada, però a veure si aquest cop hi pots afegir una mica d'angoixa existencial”. Són les sis o set hores més plaents que et puguis imaginar”.

'Toy Story 4', que arriba als cinemes aquest divendres, recupera les joguines protagonistes allà on les deixava 'Toy Story 3': ja no pertanyen a l'Andy, sinó a una nena a punt de començar l'escola bressol, la Bonnie. Amb el canvi de propietari, el Woody ha vist minvat el seu 'status' dins el grup perquè ja no és la joguina favorita, un rol que ocupa ara el Forky, un cobert de plàstic (meitat forquilla meitat cullera) que la Bonnie fabrica a l'escola i provoca al joguet-forquilla una greu crisi existencial. El Woody de 'Toy Story 4' és segurament el més inestable emocionalment de les quatre entregues de la saga, el menys segur del seu lloc en l'univers de les joguines.

Hanks ha explicat que tornar a interpretar el Woody suposa “una gran pressió” per tot el que representa per al públic i per al mateix estudi. “Durant la gravació de 'Toy Story 3' als estudis de Pixar recordo que vaig anar al lavabo i els senyals que tenien per diferenciar el d'homes del de dones eren personatges de Pixar, i el dels homes era Woody –ha explicat–. Allà la gent no diu “Ei, vaig al lavabo” sinó “Vaig al Woody”. Imagina't com em sento interpretant-lo, és molt intimidant!” Segons l'actor, la raó per tornar a prestar la veu al Woody és la confiança de l'equip de Pixar. “Quan em venen a veure i em diuen que volen explicar una altra història sobre el Woody jo sempre penso “¿N'esteu segurs? ¿De debò creieu que podeu fer una pel·lícula millor que 'Toy Story 2'?” I ells també tenen por, perquè ho diuen amb la veu tremolosa i la cara petrificada: ningú vol fer una pel·lícula de 'Toy Story' que simplement estigui bé, que sigui una pel·lícula més”.

El director de la cinta, Josh Cooley, ha confessat que fins i tot la seva mare va preguntar-li: “¿Per què feu una quarta part?” “Per a mi, el moment en què vaig saber que teníem una bona pel·lícula entre mans va ser quan vam explicar-li al Tom la història i, en un moment del tercer acte, ell es va quedar parat i sorprès amb un dels girs –ha explicat Cooley–. Jo vaig pensar: “Si aquest gir del Woody sorprèn a Tom Hanks, potser al públic també””. “Sí, la veritat és que jo tenia l'esperança que la pel·lícula fos una merda i no haguéssim de fer-la, però ja ho veus...”, ha replicat Hanks, que assenyala com a clau de la longevitat de 'Toy Story' la capacitat per abordar “el canvi” en la vida. “Cada pel·lícula reflecteix canvis profunds per als personatges –ha dit–. En la primera, l'arribada de Buzz sacseja el món del Woody. En la segona el Woody s'enfronta al descobriment dels seus orígens i en la tercera a la marxa de l'Andy a la universitat i la possibilitat d'acabar oblidat en una caixa. Estar viu és canviar, i moltes pel·lícules, no només les d'animació, aborden els canvis de forma molt superficial, però a 'Toy Story' els canvis són autèntics, profunds i existencials”.

¿Hanks contra Bond?

Sempre murri, Hanks ha reaccionat amb ironia quan li han preguntat si de petit alguna vegada es va imaginar que tindria tant d'èxit en la seva carrera. “Esclar que sí! Recordo estar jugant als onze anys a casa i pensar: “Tant de bo tingués una màquina del temps per anar al futur i ser a Barcelona en la roda de premsa de 'Toy Story 4' a l'Hotel Mandarín”. És estrany, però tenia el pressentiment que passaria”. També s'ha rigut de la possibilitat d'interpretar un dolent de la saga Bond: “No m'imagino dient frases com: «Abans de matar-lo, senyor Bond, farem una visita a les meves instal·lacions»”. I ha reaccionat amb humor davant la pregunta sobre si es veu treballant per a Marvel. “En un film de Marvel només podria interpretar el policia que demana ajuda al Capità Amèrica. El meu paper seria el de policia espantat i la meva frase aquesta: «Capità Amèrica, hi ha 70 persones atrapades en un ascensor, has de salvar-les!»”

Curiosament, com més seriós s'ha posat Hanks és a l'hora de parlar de la comèdia i sobre com, a mesura que els seus papers en cinema es tornaven més dramàtics, la saga de 'Toy Story' l'ha pogut ajudar a mantenir un cert contacte amb els registres interpretatius dels seus inicis com a còmic del programa 'Saturday night live' o de pel·lícules com 'Big' i '1,2,3... Splash!' “La sort que he tingut és que el meu primer treball com a actor va ser en un teatre de repertori clàssic. Fèiem sis obres a l'any i hi havia comèdies, farses, tragèdies, drames i, mentre l'obra fos bona, a l'escenari no hi havia cap diferència. Tant si el públic estava atrapat per un drama com petant-se de riure per una comèdia, el que importava era l'autenticitat. En la meva carrera he fet molt pel·lícules serioses i moltes de divertides, i a 'Toy Story' hi ha moltes rialles, sens dubte, és molt divertida, però al mateix temps hi ha moments en què li has de dir adeu a algú que t'estimes o que li has d'explicar a una joguina com és el món real... I les dues disciplines són exactament iguals, no n'hi ha una de més lleugera que l'altra. Sempre has d'intentar, d'alguna forma, connectar amb la veritat”.