El TNC fa 'Una vella, coneguda olor' de trista postguerra
El Teatre Nacional obre temporada dijous que ve amb la primera obra de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel i un repartiment encapçalat per Mercè Arànega
BARCELONABen pocs relacionaran el títol Una vella, coneguda olor amb una obra de Benet i Jornet. És el primer text del degà dels dramaturgs catalans, que va escriure el 1962 (amb 22 anys) i va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra el 1963. L'obra va trencar certs esquemes de l'època, perquè dibuixava el paisatge realista de la Barcelona proletària d'aquella època grisa. "Els altres autors feien un teatre que no esperava pujar als escenaris", diu Benet i Jornet, perquè llavors hi pujaven poques obres en català.
Benet i Jornet la va desar al calaix –en part avergonyit perquè la trobava una obra de joventut, imperfecta per a un perfeccionista com ell– però molts grups de teatre amateur la van interpretar al llarg dels anys. I ara Sergi Belbel l'ha rescatada per reivindicar les obres antigues dels autors vius i per fer un exercici de memòria.
Una vella, coneguda olor relata com era la vida en un pati de veïns de Barcelona, on viu la Maria, una noia amb ànsies de trencar les cotilles de l'ordre social establert, que té un conflicte íntim però universal. Al repartiment, Mercè Arànega, la debutant protagonista Sara Espígul, Pau Roca, Ima Colomer, Fina Rius o Maife Gil.
