El TNC sacrifica una sala i 70 funcions

BARCELONANo podia haver començat pitjor l'any per a Sergi Belbel. Dos dies després de l'enterrament d'una amiga, l'actriu Anna Lizaran, el director del Teatre Nacional (TNC) va ser convocat a una reunió del consell econòmic del teatre en què el van informar de les xifres de tancament de l'any 2012 i les previsions per al 2013. Funestes.

L'ocupació mitjana de les sales del Nacional ha baixat del 73,21% al 55,17% i, per tant, els ingressos per entrades venudes cauen substancialment. Si bé el pressupost del 2012 s'ha tancat sense dèficit gràcies a ajustos interns i a l'èxit de públic de la primera meitat de l'any -sobretot d'una obra: Agost -, els gestors preveuen que perdran un 28% dels recursos propis el 2013. En total, un milió d'euros. El consell d'administració va anunciar a Belbel que, si no es prenien mesures dràstiques i immediates, el següent director, Xavier Albertí -que li pren el relleu del càrrec al juliol- "no tindria ni un cèntim per programar", deia ahir Belbel.

Repercutir la retallada a tothom

Després de dies de tenir en compte totes les possibilitats, ahir al director i la gerent del teatre, Mònica Campos, els va tocar fer públiques les mesures d'estalvi a què se sotmetrà tota la part artística del teatre. La més visible és que al març es tancarà la Sala Tallers "com a sala d'exhibició, provisionalment per dos anys", va recalcar Belbel, tot i que aquesta data és més una hipòtesi, confiant que la crisi de públic remetrà, que no un compromís firmat. Els dos espectacles que s'havien de fer allà, de Nao Albet i Marcel Borràs i d'Elena Tornero, passen a la Sala Petita.

L'altra decisió "dolorosa" és la mutilació de la temporada en 70 funcions, que situa les 360 que es faran enguany en el mínim històric d'ençà que es va obrir el teatre la temporada 1996-97 (el màxim va ser el 2005-06, amb 537 funcions). Belbel ha optat per una decisió "salomònica": repercutir la retallada reduint les dates d'exhibició i els pressupostos de totes les obres de la programació i no anul·lar cap espectacle compromès, com ahir va confessar que també s'havia previst. Això significa que s'està negociant amb tots els equips artístics perquè acceptin rebaixes de sous i recursos.

Finalment, va anunciar que no es coproduirà Panorama de Philippe Decouflé, l'única obra internacional que hi havia al programa i que havien acordat portar juntament amb el Grec -el festival de Barcelona ahir encara no tenia clar si finalment cauria del tot o no.

Risc de dèficit

"El TNC mai no ha tingut dèficit -deia ahir Mònica Campos-. El pressupost del 2013 es va fer al juny amb la previsió d'ingressos que teníem aleshores, però des del setembre fins ara sembla que hagi passat una eternitat. No reaccionar seria imprudent". En pocs mesos s'han sumat molts factors negatius: la pujada de l'IVA al 21% ha situat el preu de les entrades més cares del TNC a 38 euros; això ha fet baixar el públic i ha portat el teatre a fer per primer cop promocions, cosa que ha parat el cop de l'ocupació (ara és semblant a la mitjana de Barcelona) però ha disminuït els ingressos; els patrocinis han anat caient en els últims anys; la crisi s'ha aguditzat i, a sobre, el teatre arrossegava un romanent -per culpa de superàvits de temporades passades i una sentència favorable sobre l'IVA- que cada vegada és menor (enguany de 438.000 euros).

Aquí cal afegir-hi la incertesa de la Generalitat, que encara no sap l'aportació que hi farà, però que l'ha retallat des del 2009. El precedent és clar: aquest 2012 s'havia compromès a aportar 8,5 milions i finalment n'ha pagat 7,67. "Estem lluitant perquè la rebaixa sigui mínima", deia Campos. Han de compensar la caiguda d'un milió d'euros d'ingressos propis el 2013, tot i que no han xifrat encara l'estalvi que suposaran els ajustos.

L'adéu amarg del director

"No me'n sento responsable, perquè és un cúmul de coses, però no puc eludir la meva responsabilitat", deia Belbel, que és qui decideix la programació del teatre. El relleu en la direcció ha sigut un factor clau en aquesta retallada: "Això es fa perquè Albertí pugui desplegar el seu projecte. Les mesures serien diferents si la temporada que ve la fes jo", va dir. La solució hauria estat fer córrer espectacles a finals d'any, cosa que ni ha proposat al futur director.

La gran víctima d'aquest procés és el projecte d'incentiu de la dramatúrgia contemporània, el T6, la nineta dels ulls de Belbel. Es va crear fa 10 anys i ha donat més d'una trentena d'obres, entre les quals èxits com El mètode Grönholm i Una història catalana , que es reposa enguany a la Sala Gran. Precisament aquest era el gran mèrit del pas de Belbel pel Nacional: haver fet que els autors catalans vius entrin a la Sala Gran. "El T6 era la portada del programa d'aquest any. Per mi és central, però és el més deficitari", deia, resignat. I defensava: "S'ha de mantenir la capacitat de crear espectacles del TNC".

Un pla de viabilitat a l'horitzó

A la roda de premsa d'ahir no hi va assistir ni el futur director del TNC, ni el conseller Ferran Mascarell, ni cap membre del consell d'administració. La gerent va afirmar que, després d'aquest pla de xoc, el consell elaborarà un pla de viabilitat més ampli, però no va voler dir si les retallades afectaran també l'estructura del teatre ni si se'n derivaria un ERO. A ningú no se li escapa que tancar una sala estalviaria uns quants llocs de treball. El TNC té 129 treballadors que, tot i no ser funcionaris, han patit retallades salarials. Sembla que el malson no ha acabat.