El TNC aixeca un musical per riure’s de Catalunya i estimar-la

BarcelonaA Els Jocs Florals de Canprosa conviuen sense donar-se l’esquena la Moreneta, Rocío Durcal, La Marieta de l’ull viu, pernils El Charro i un bon grapat de sardanes. I no passa res, perquè “els catalans ja som això, un garbuix de contradiccions”, explica el director de l’espectacle, Jordi Prat i Coll. Quan el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, va encarregar-li inaugurar la temporada amb un muntatge de Santiago Rusiñol, Prat i Coll va aferrar-se a la idea d’apropar la peça a partir del diàleg que estableix amb la Catalunya d’avui dia.

L’obra, que arriba dijous vinent al TNC, data del 1902. Però, casualitat o no, més d’un segle més tard encara hi ressonen moltes qüestions que tenen a veure amb l’actualitat. Rusiñol va estrenar-la al Teatre Romea en un context convuls. “Hi havia hagut una vaga general i moltes imposicions de Madrid, com també l’empresonament de Prat de la Riba”, diu Prat i Coll. Rusiñol va absorbir els conflictes socials i va idear una comèdia sobre un poble, Canprosa, que organitza uns Jocs Florals els guanyadors dels quals estan decidits d’entrada. “Rusiñol denunciava que quan les causes culturals se les apropien els polítics, malament rai”, explica el director. A l’espectacle, els habitants de Canprosa reben pallisses quan entra l’autoritat i acaben cantant Els segadors. “No cal posar-hi miralls amb l’actualitat; ja hi són”, assenyala Prat i Coll.

‘El virolai’ i ‘Me gustas mucho’

“Per estimar Catalunya, cal riure-la”, fa elleitmotiv de l’espectacle. Amb Daniel Espasa a la direcció musical, Prat i Coll va transformar el text de Rusiñol en un musical fet a base d’una amalgama de referents que constitueixen la identitat catalana. “Es canta El virolai i El rossinyol, però també Me gustas mucho -avança Prat i Coll-. Són precisament aquestes cançons transversals la música que ens iguala a tots”. El director s’ha envoltat d’un equip de 30 intèrprets polifacètics i multidisciplinaris, entre els quals hi ha Anna Moliner, Àngels Gonyalons, David Anguera i les germanes Yolanda i Kathy Sey. “Tots els personatges són molt arquetípics de Catalunya. A la primera frase el públic ja sabrà qui són”, diu el director. La seva empremta al muntatge de Rusiñol es deixa veure pel còctel musical que l’embolcalla, amb cançons populars, cobles, sardanes i valsets. “Totes les cançons ja existien, però les hem arranjat i d’algunes també n’hem canviat la lletra”, explica Espasa, que defineix el muntatge com una peça “musicalment extrema”. Tant amb la música com amb la comèdia, l’espectacle inaugural del TNC -que obre l’Epicentre Rusiñol del teatre- vol que la gent surti feliç. Per això fusiona els textos de l’artista modernista amb elements tan populars com una quina, que es farà cada dia, i regalarà cava i pernil entre els espectadors. “Els catalans rebem periòdicament violència injustificada i utilitzem l’humor per filtrar les nostres frustracions -reflexiona Prat i Coll-. Ara som en un moment d’aquests i toca riure”.