El Tívoli, de dol per 007

Periodista de cinemaEl 4 de juny del 1963 s'estrenava al cine Tívoli de Barcelona Agente 007 contra el Dr. No, títol amb què la distribuïdora CB Films havia rebatejat l’original, i més concís, Dr. No. Era costum a l’època valorar el possible èxit d'una pel·lícula segons la resposta dels espectadors la primera sessió matinal de diumenge, en aquell cas, la del dia 9. Sempre a preus més econòmics, aquelles matinals aplegaven els aficionats més fiables abans que se'ls conegués com a cinèfils.

La cua d'aquell dia anava del carrer Casp fins a la plaça de Catalunya, passant per davant del Bracafé o del Navarra, locals ja desapareguts. El Tívoli es va omplir de gom a gom i un membre de la distribuïdora va fregar-se les mans i va dir "Tenim un èxit", tot i que, a priori, no n’estaven del tot convençuts.

Des dels títols de crèdit d'animació, que es transformaven en tres falsos coixos amb bastó, fins a l'aparició en biquini d'Ursula Andress, tot marcava l'altíssim grau de satisfacció dels espectadors.

I on es podia estrenar Desde Rusia con amor, la segona pel·lícula de 007? Al Tívoli, naturalment. El públic no sabia que la censura ja havia començat a retocar algunes imatges de la saga James Bond. En aquell cas, concretament, mutilant part d'una lluita de dues dones al fang. I amb Goldfinger i Operación Trueno fins i tot els censors obligaven a retocar els títols de crèdit perquè les siluetes femenines els semblaven massa insinuants. Tot això passava al Tívoli, i al jove i espavilat cap de publicitat de CB Films se li va acudir fer una capçalera per als anuncis de premsa que deia: "Tívoli, residència oficial de James Bond 007". Avui si el món del cinema està de dol, també ho està el Tívoli.