L'oli

EL PRODUCTE

L’oli

Ens vantem de ser un país d’oli d’oliva, però som fills del llard

Si preguntem quin és el greix alimentari distintiu dels catalans, la resposta serà ràpida i contundent: l’oli d’oliva. Però malgrat que és un dels pilars de la nostra dieta, l’ús a la cuina és molt recent. Històricament dividim el territori entre la Catalunya Vella i la Nova. Els habitants de la Vella -com diu el topònim, la més antiga- van créixer i engreixar-se amb llard de porc. Fa relativament poc, unes dècades, que hem agafat el gust i el costum de cuinar-ho tot amb oli d’oliva, com sí que ho feien de sempre a la Catalunya Nova.

LA IDEA

Bunyols fregits

Aquest dolç és, tradicionalment, l’alegria de la Quaresma

Antigament l’oli d’oliva tenia més aviat detractors i es reservava per als dies d’abstinència de Quaresma, quan el plaer era restringit. El llard no era canònic i la compensació eren les viandes fregides, que, fixa’t tu, es consideraven magres. Així, per pair les setmanes de dol, s’entretenien amb uns bunyols com aquests. Feu bullir 125 g de llet, 125 g d’aigua i 110 g de mantega. Afegiu-hi 150 g de farina i remeneu-ho amb força. Fora del foc, integreu tres ous. Fregiu petites porcions de la massa i arrebosseu-ho amb sucre i anís.

L’ACTIVITAT

A Vinaixa

Aquest cap de setmana, fira de l’oli en aquesta població de les Garrigues

A la Catalunya Nova hi ha poc porc, ergo no hi ha llard. Sigui per la geografia o per la petjada musulmana, les oliveres marquen les fronteres del paisatge i l’oli pren el títol d’or líquid. Són devots d’aquest producte, al qual tracten amb tots els honors. Cullen les olives amb cura de no malmetre-les, les premsen només una vegada i envasen el suc deliciós en ampolles resguardades de la llum. El resultat llueix a les moltes fires de l’oli que se celebren al territori, com la d’aquest cap de setmana a Vinaixa.