'Titane': com és fer-s’ho amb un cotxe? La resposta, en aquesta joia del cinema extrem

'Titane'

(4 estrelles)

Direcció: Julia Ducournau. Guió: Julia Ducournau. 108 min. França i Bèlgica (2021). Amb Agathe Rousselle, Vincent Lindon, Garance Marillier i Bertrand Bonello. Estrena als cinemes

“Soc conscient que la meva pel·lícula no és perfecta. Cap ho és a ulls de qui l’ha fet. Fins i tot hi ha qui diria que és monstruosa”. El discurs de Julia Ducournau en recollir la històrica Palma d’Or a Canes per Titane (recordem: es tracta de la primera dona que guanya en solitari el guardó més prestigiós del cinema d’autor) no és falsa modèstia, sinó un gest de coherència. Al cap i a la fi, l’única manera de tirar endavant un film sobre una psicòpata que es queda embarassada d’un cotxe és allunyar la perfecció dels teus objectius prioritaris i abraçar el desequilibri fins a l’última conseqüència. I si la protagonista decideix rebentar el punt de partida i cremar-ho tot per fer-se passar pel fill desaparegut d’un home trencat pel dolor, amb la qual cosa transforma la naturalesa del relat, cal seguir-la sense mirar enrere.

Al cap i a la fi, Titane tracta d’això, d’unes identitats que flueixen en direccions inesperades, sense demanar permís ni perdó per la seva exuberància, com ja succeïa a Cru, l’obra anterior de Ducournau. L’estratègia de construir el drama a còpia de moments d’impacte (violents, sexuals) que tensen la versemblança i desestabilitzen l’espectador pot semblar superficial, però, en realitat, amaga una lliçó d’empatia extrema: el fet que, després de cometre tota classe d’aberracions, els personatges encara siguin capaços de commoure’ns amb una simple abraçada diu molt de la franquesa i complexitat amb què els mira la seva directora.