El primer ‘Tirant’ operístic s’estrena a Peralada

Aquesta és una història benaurada de confluències: l’amor per la tradició medievalista del compositor Joan Magrané, amant confés de Monteverdi, i el nas teatral de Marc Rosich, que coneixia el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell per haver-hi treballat i sabia que oferia “matèria dramàtica” per fer-hi alguna cosa. I aquesta cosa és una òpera de cambra, Diàlegs de Tirant e Carmesina, que s’estrenarà al Festival de Peralada aquest dijous i que després es podrà veure al febrer en la nova temporada del Gran Teatre del Liceu, on es va presentar fa uns dies amb un tast musical inclòs.

Hi ha més confluències benaurades perquè aquesta obra, que ha estat impulsada per la plataforma Òpera de Butxaca i Nova Creació, compta amb la posada en escena de Jaume Plensa. L’artista plàstic va explicar que, davant la proposta “efervescent i apassionada” de Magrané i Rosich, no s’hi va poder negar, tot i que feia temps que no treballava en la lírica. “La meva posada en escena intenta crear un missatge dintre d’un missatge, un missatge d’esperança en un moment en què la política sembla anar del revés”. Sense voler fer cap espòiler, va avançar que “és important introduir un personatge d’ensomni [Tirant], ple de desitjos, i que ens representa a tots una mica”.

El llibret porta a escena el flirteig entre el cavaller Tirant i la dama Carmesina, i no tant les gestes d’un cavaller “victoriós al camp de batalla però un cagadubtes en els afers amorosos”, com va assenyalar el director d’escena. “Entre ells hi ha una tensió sexual que s’allarga i, al final, quan arriba l’esperada consumació, és tan decebedora que Carmesina sospira: «Per la brevetat de tan poc delit hem hagut d’esperar tant!», i després va i Tirant es mor! És un polvo que no arriba ni al minut!”, deia Rosich fent broma.

Per preservar l’aura antiga del text, Rosich ha optat per usar el valencià arcaic: “Hauria estat estrany sentir aquesta història amb un català actual i, d’aquesta manera, s’aconsegueix donar una dimensió més màgica al llibre”.

El repartiment està integrat per joves i solvents veus del panorama actual català: Josep Ramon-Olivé (Tirant), Isabella Gaudí (Carmesina) i Anna Alàs i Jové, que interpreta un doble paper, la Viuda Reposada i Plaerdemavida. “Era un joc més el fet que una mateixa mezzo cantés els dos personatges: un, Plaerdemavida, vol que els amants consumin, i l’altre, la Viuda Reposada, hi posa traves”, va argumentar Rosich durant la presentació. “Tota aquesta matèria dramàtica ha generat una música en què tot això es pot plasmar i, quan la Viuda entra, la música canvia. En el tema de l’espill, que ocupa un lloc central en l’obra, sonen uns acords especials asimètrics”, va afegir Magrané.

La directora en funcions del Gran Teatre del Liceu, Christina Scheppelmann, va parlar de la “llarga relació” entre el teatre i Peralada, que per primer cop han unit esforços en una coproducció lírica. “Cal empènyer i promoure la creació de noves òperes, perquè si no en trenta anys no tindrem més òperes. Si no afegim repertori morim”. Per la seva banda, Oriol Aguilà, director de Peralada, va recordar com fa 33 anys el Liceu va inaugurar el festival empordanès. “Després de moltes col·laboracions arribem a aquesta primera producció. És una declaració d’intencions perquè el Liceu coprodueixi també amb Òpera de Butxaca i continuem treballant plegats”, va reblar.