Tip Top

En aquesta insòlita comèdia policial -segon llargmetratge d’un dels cineastes més interessants del cinema francès actual, Serge Bozon- tot sembla fora de registre. Com en el seu film anterior, el deliciós musical bèl·lic La France, Bozon torna a hibridar gèneres a priori poc afins. En una trama pròpia d’un polar de províncies, que tracta sobre l’assassinat d’un informador que investiguen dues agents d’afers interns, introdueix elements extrets del vodevil, el teatre burlesc i l’humor de vinyeta. I sobre un substrat realista construeix una estètica artificiosa que, pel que fa al color, es mou en una exclusiva paleta de tons blaus i blancs. El desconcert que provoca a primera vista Tip Top pot impedir veure-la com una de les aproximacions més encertades i poc evidents que s’han fet des del cinema a les sempre complexes relacions entre els francesos de tota la vida i els d’origen algerià. Es tracta de combinar sense por a les dissonàncies aquests elements que alguns s’han entossudit a proclamar que mai no podrien anar junts.