Haver tingut una bona educació: la clau per ser feliç
Barcelona“És més fàcil oblidar els bons hàbits que desaprendre els dolents. D’això els filòsofs pagans ja se’n van adonar amb perplexitat, però van ser incapaços d’arribar a trobar-ne la causa; la filosofia cristiana, en canvi, ens l’ha revelada, ensenyant-nos que la inclinació al mal arrelada dins nostre prové d’Adam, el pare de la humanitat”. És per aquesta tendència a la perversió, a l’error i, en definitiva, a agafar els pitjors camins que Geert Geerts, que ha passat a la història com a Erasme de Rotterdam, recomanava -a principis del segle XVI- donar una bona educació als fills. I com més aviat, millor.
“Quan Erasme parla de la necessitat del contacte amb les lletres no fa referència a l’erudició amb el saber llibresc -explica Gregorio Luri, que s’ha ocupat del pròleg d’ Eduqueu els infants ben aviat en les lletres -. Els antics llegien amb l’oïda. La música i el ritme tenen una gran importància en la prosa que escriuen”. Laura Cabré, que ha traduït el llibre parant una atenció especial a la musicalitat d’Erasme de Rotterdam, recorda que el llibre, escrit durant una estada a Itàlia, entre el 1506 i el 1509, havia de formar part d’un tractat de retòrica: “És per aquest motiu que hi abunden les cites, els recursos literaris i la bellesa del text”.
Vigència del llibre
Quina actualitat tenen les idees erasmianes, escrites fa cinc segles? “Una d’elles és l’ambició educativa -recorda Luri-. Si tenim llibertat i enteniment per fer les coses, només ens falta posar-hi voluntat, i Erasme la reclama”. Cabré també dóna el seu punt de vista: “Bona part de les idees d’Erasme vénen dels pensadors que s’hi havien referit anteriorment, entre els quals hi ha Quintilià, Plotí i Plutarc. Ell les reformula, donant un especial valor a la penetració psicològica i sociològica del coneixement”. Així, Erasme ja defensa la importància d’ensenyar a través del joc: “Parla de fer galetes en forma de lletres perquè els nens literalment se les mengin. El seu missatges és clar: el joc no és banal”. El filòleg i teòleg escriu que “el súmmum del súmmum de la felicitat humana consisteix en un bon ensenyament i una educació convenient”. En el món actual, el descrèdit de les humanitats en l’ensenyament ha motivat assajos com Sense ànim de lucre, de Martha C. Nussbaum, i La utilitat de l’inútil, de Nuccio Ordine. “Ara tot saber ha de ser instrumental i competencial -diu Luri-. Ens quedem sense el luxe del saber per saber”. “L’humanista ha de saber de tot, i Erasme era un gran filòleg que coneixia perfectament moltes disciplines per poder saber el que deia”, defensa Cabré, abans que Luri digui que l’únic que li faltava a l’autor d’ Elogi de la follia (1511) era aprofundir en les matemàtiques.
Luri considera que “l’afirmació de l’essència humana és participar en el gran diàleg que et permet inscriure’t en una llarga tradició”. Per poder fer-hi una aportació amb propietat, l’educació és crucial. “L’aristocràcia no ve de la sang, sinó de la teva formació”, defensa: aquesta és una altra idea d’Erasme que no caduca.
