Timur Vermes: "En un debat televisat, Hitler guanyaria Merkel"

BarcelonaSom al 2011 i Hitler es desperta en un descampat. Encara porta l'uniforme i té exactament la mateixa edat que tenia quan, suposadament, va morir el 1945: 56 anys. Ràpidament es refà, troba suport, es converteix en un fenomen mediàtic i torna a seduir la població. Timur Vermes (Nuremberg, 1967) ja ha venut, només a Alemanya, prop d'un milió d'exemplars de la novel·la Ha tornat (Columna). Només la portada ja és provocativa: l'ocupa l'inconfusible serrell del líder nazi. La lectura fa riure molt i alhora deixa inquiet: Hitler, amb el mateix discurs que als anys 30 del segle passat, tornaria a seduir. O això deixa entreveure Vermes, que abans de convertir-se en fenomen editorial es va guanyar la vida com a negre literari i periodista. La seva sàtira sobre un Hitler a l'Alemanya de Merkel aviat serà pel·lícula.

Com se li va acudir fer tornar Hitler?

Se'm va acudir en unes vacances en un poble petit de Turquia. Al mercat vaig veure una còpia en anglès -en alemany no la pots trobar- del llibre Hitler second book [El segon llibre de Hitler], una espècie de seqüela de Mein kampf . Mai hi havia pensat, però si hi ha el segon, per què no podia fer el tercer?

En el llibre, el narrador és Hitler. Ha estat difícil posar-se a la seva pell?

Hi estic acostumat, perquè és el mateix que he fet anteriorment per a altres persones com a negre literari, amb l'avantatge que Hilter és mort i no pot contradir-me. He intentat entendre com funcionava la seva ment. Molta gent diria que simplement era un llunàtic, però els llunàtics també tenen la seva lògica.

I ha entès la lògica de Hitler?

No és tan complexa: ell està convençut que té una missió. Per mi seria molt més difícil intentar entendre una dona aparentment normal! Hitler és pragmàtic, actua segons si li és útil o no per a la seva missió. No té relacions socials reals, ni amics reals, tot això fa que la seva vida sigui molt més fàcil d'explicar. Tot el que fa per la seva secretària no és perquè la trobi atractiva o li tingui una estimació, sinó perquè la necessita per a la seva missió. Està fermament convençut que el destí l'ha escollit. I té una seguretat en ell mateix desmesurada. Es creu un geni, perquè té idees que l'altra gent no té. Per tant, pot anar a dormir tard i llevar-se tard, i prendre decisions ràpides i no acurades, perquè és especial.

Hi ha una tendència a demonitzar Hitler. Ha estat percebut com un monstre que va hipnotitzar la població. Vostè l'humanitza.

La versió que és un monstre ho fa tot més fàcil. Dóna a Hitler superpoders davant els quals la població no pot fer res. Òbviament, no tenia cap superpoder, per tant, la població li va donar suport. I ho va fer voluntàriament, perquè Hitler no va amenaçar ningú amb una pistola. Els alemanys haurien pogut no votar-lo i no elegir-lo democràticament. Però van considerar que era un líder atractiu que deia coses que tenien sentit. Oferia solucions simples. I si hi havia alemanys que dubtaven, es van acabar de convèncer amb l'èxit de Hitler en política exterior. S'ha de començar a assumir que Hitler va tenir molt de suport, i no van ser centenars ni milers sinó milions els que el van ajudar.

¿Creu que la societat alemanya està preparada per assumir-ho?

Ningú no està preparat. Podria passar en qualsevol lloc. Per què la gent fa aquestes barbaritats? Són persones normals, capaces de cometre crims. I ho fan voluntàriament. Hitler els va convèncer, sigui racionalment o emocionalment.

Vostè afirma que Hitler tindria èxit a l'Alemanya de Merkel...

Portar Hitler al segle XXI constata la debilitat de la democràcia. A Alemanya vivim bé i ens sentim segurs, i escollim algú com Merkel. ¿Fins a quin punt això ens fa demòcrates?

¿Utilitza Hitler per criticar la societat actual?

Em serveix per constatar que no som una democràcia madura. Ha estat molt interessant i divertit fer una crítica a la societat actual a través d'un personatge que faria exactament el mateix que va fer fa més de 70 anys. Una persona amb qui seria impossible estar d'acord, però que t'està dient coses que són certes. I ho he fet utilitzant el discurs que Hitler va utilitzar. Diu tot el que estem fent malament, i proposa fer coses encara pitjor.

No hem après res de la història?

No ens qüestionem pràcticament res. Només demanem la correcció política. Hem après una rutina. Fem el mateix que faria un infant si li diguéssim que no ha de tocar el forn perquè crema. Ell no el tocaria independentment de si està calent o no. No és una manera adulta d'aprendre.

En un debat televisat entre Merkel i Hitler, qui creu que guanyaria?

Hitler, sense cap mena de dubte. És molt més carismàtic, és més agressiu i més mediàtic. Si busques les persones més carismàtiques no has de buscar entre demòcrates sinó entre dictadors. Són millors per a la televisió i sedueixen més l'audiència.

Hitler plora d'emoció amb la Wikipedia.

La Wikipedia té límits terribles. És com un club, un club molt provincià. Qui guanya no és qui té raó, sinó qui té més drets com a administrador i qui hi és més actiu. No es contrasta la informació. A la meva entrada hi ha dos errors i no he pogut fer res per corregir-ho.

Hitler, al llibre, assegura que només té esperances amb Els Verds.

Era divertit fer-ho i forma part de la llibertat de l'escriptor. Però havia de ser versemblant. Hitler volia tenir fruita ecològica i jardins a les terrasses. Els nazis no volien carregar-se el medi ambient.

S'adapta molt bé i ràpidament al segle XXI.

Em va sorprendre molt com Hitler analitza el món a Mein kampf , esperava més bogeria. És força clar i ordenat. Al llibre, observa i aprèn. Té molta seguretat en ell mateix i la gent l'ajuda.

Al seu país ha creat polèmica...

Va costar molt que parlessin del meu llibre. És interessant perquè l'han comprat un milió d'alemanys, però ningú ha escrit una article analitzant el perquè. Encara estem traumatitzats, perquè ens sentim part de la història i, d'alguna manera, formem part dels culpables.